GentDT

La música que captiva els infants

Un mosquit de l’Ametlla m’ha picat a l’orella; un mosquit de Taüll m’ha picat a l’ull", canta Dàmaris Gelabert a la cançó en català més escoltada a YouTube. Amb un videoclip amb més de 275 milions de visualitzacions, "Els mosquits" és un dels temes infantils que més triomfen. La seva autora i intèrpret, Dàmaris Gelabert, és una de les figures cabdals d’aquest gènere en l’àmbit català, estatal i, ara, mundial. El canal que té a la citada plataforma digital s’apropa als dos milions de subscriptors, superant a bandes i artistes internacionals com U2 o Bruce Springsteen.

"Em fa molta il·lusió perquè demostra que la música familiar no és una música menor", comenta Gelabert, que porta dues dècades en aquest món. "El maig va fer 21 anys de la publicació del meu primer disc però no vaig començar a fer espectacles fins fa sis o set anys. Jo no volia fer animació infantil sinó concerts de música per a nens i no trobava l’espai. Abans anava fent cançons i discos i anava a les escoles a fer formacions als i les mestres", explica Gelabert, que també és pedagoga.

"Tenia ganes de fer concerts i al final em vaig plantar i vaig decidir fer-ho. No va ser perquè em truqués ningú. Per finançar els primers videoclips, vaig fer una companya de micromecenatge i em vaig adonar que hi havia moltíssima gent que em seguia. A canvi dels donatius, oferia concerts i al final vaig decidir muntar la banda i vam fer una gira a l’estiu per dotze teatres d’arreu del territori català. Vam llogar nosaltres els espais. Ens vam arriscar i va ser un exitàs. Per això vam seguir programant i pensant espectacles fins avui", destaca la cantant, que assegura que la seva feina ha canviat molt els últims anys. "He passat de fer una feina més de compositora i pedagoga a una feina més d’artista damunt l’escenari", diu. "Avui som més conscients que els infants s’ho poden passar molt bé en un concert. A les famílies els agrada molt això i els programadors veuen que funciona i cada cop ens programen més i amb més bones condicions", sosté Gelabert, que afirma que els primers anys va caldre lluitar.

"Al principi, en festes majors ens posaven en escenaris petits, mentre que els grups o artistes per a adults tenien grans escenaris i equips ben potents", recorda. "Jo els deia als programadors que allò s’ompliria i no s’ho creien però després ho acabaven constatant. De mica en mica, la música familiar ha anat aconseguint el seu espai i reconeixement", assenyala.

De fet, a més de Gelabert, hi ha altres grups per a infants amb molt d’èxit a Catalunya com Macedònia, El Pot Petit, Xiula o Reggae per Xics, entre d’altres. És més, aquests tres últims van estar nominats aquest any en la categoria de millor gira d’artista o grup adaptada a públic infantil o familiar dels Premis ARC. El guardó se’l va endur finalment El Pot Petit, que va col·locar el llançament del seu tercer disc com el més descarregat d’iTunes a Espanya durant tot un cap de setmana, superant a Pablo Alborán i Niña Pastori, i que també triomfa a YouTube, on els vídeos de diverses de les seves cançons acumulen milions de reproduccions. Lluny, però, del gran fenomen virtual de "Baby shark", una cançó infantil sobre una família de taurons que ha popularitzat un vídeo produït per Pinkfong (una marca d’educació dins de l’empresa de mitjans de comunicació de Corea del Sud SmartStudy) que compta amb més de 4.167 milions de reproduccions a YouTube.

A Terrassa també trobem propostes interessants per als nens i nenes com la de Núria Lozano i Joan Alfred Mengual, de la companyia De Paper, que fan vídeos i ofereixen espectacles en què s’uneixen música, dibuixos i titelles.

Disc
"Jo vaig començar fent música per a adults. La primera cosa que vaig fer per a nens va ser el disc de ‘Musiquetes per a la Bressola’ (Propaganda pel Fet!, 2007). Va ser un encàrrec de l’Associació d’Amics de la Bressola, de la Catalunya Nord, i després vam fer un espectacle amb les cançons del disc", explica Lozano. "Quan faig música tampoc em plantejo gaire si és per a nens o per a adults; faig música que a mi m’agrada. Si va dirigida a nens, potser canvio la lletra i busco els temes que més els puguin interessar, però musicalment no varia gaire", afegeix.

"De Paper va néixer fa cinc anys amb una videonadala que no estava pensada específicament per a nens però com que hi vam posar teatrets de paper, va agradar molt als infants", recorda l’acordionista. "Tenim dos espectacles en què combinem música, amb titelles de paper. El meu company, en Joan Alfred, és artista visual i jo música. Ell ha estat sempre vinculat a grups de teatre i la idea era fer un projecte multidisciplinari i barrejar les arts: dibuix, teatre i música. També treballem molt amb càmeres, projeccions i ombres", relata Lozano, que també forma part de Rah-mon Roma i els Dials i ha col·laborat amb Roger Canals i puntualment amb altres animadors infantils.

"En la música infantil es mira més música per YouTube que no pas s’escolta per altres plataformes com Spotify, en què el contingut és només sonor. YouTube té molta importància. Els vídeos són molt atractius i als nens els motiva molt tot el que és visual. Acompanyant la música amb imatges sempre és més fàcil que s’hi enganxin", opina Lozano.

Gelabert és del mateix parer. "Els nens aprenen i integren millor les coses quan venen a través de tots els sentits. Quan fem una cançó, si a més d’aquest component auditiu, hi posem una escenografia i aspectes sinestèsics, de moviment i gest, encara millor. Els videoclips no deixen de ser un pas més. Jo, quan faig cançons, penso molt en aquests aspectes", diu.

Ambdues artistes també coincideixen en el fet que els últims anys la música infantil s’ha diversificat i cada cop hi ha propostes més potents i diverses. "A Catalunya hi ha molta gent que està fent molt bona feina. Estan sortint propostes molt interessants i diferents entre si i això enriqueix moltíssim. Com més coses escoltin els nens, millor", apunta Gelabert. "Ara hi ha més varietat. A Catalunya hi va haver el fenomen de l’animador infantil, però ara hi ha molts gèneres diferents; pots trobar música de molts tipus. Fa un temps no hi havia tanta diversitat", subratlla Lozano.

Concerts
"Jo intento fer bones cançons que enganxin a tothom. Procuro que el contingut sigui el més proper possible als infants, pedagògic, i que a ells els atragui però que també sigui música que un jove, un adult o una persona gran pugui gaudir", assegura Gelabert. De fet, el públic dels seus concerts és cada cop més transversal. "No venen només papes, mames i nens petits. Cada cop hi ha nens més grans i joves que escoltaven les cançons dels meus inicis", diu.

"A mi, particularment m’agrada molt la idea de posar contingut a les cançons, de parlar de coses que els infants treballen a l’escola, coses que han d’aprendre com els mesos de l’any, l’abecedari… També m’agrada fer cançons amb valors", comenta Gelabert.

"Els nens i nenes són un públic sincer. Els pares i els representants són els que contracten, compren i per tant són els responsables d’allò que ofereixen als nens i nenes. Cal tenir un criteri correcte, perquè la música és un llenguatge que atrau, mou diners i la indústria musical n’és ben conscient. Seria bo entendre que és un llenguatge que comunica, que explica, que ens identifica, que ens fa moure, ballar i sobretot emocionar…", considera, per la seva banda, el músic i animador infantil Miqui Giménez, de Terrassa.

"Tots els temes poden ser interessants. Sobretot si expliquen i ajuden a entendre el que ens envolta. Natura, oficis, festes, relacions amb els altres, sentiments…", destaca Giménez, que assegura que el seu repertori i el tipus d’espectacle pretén tenir un vessant educatiu, "cercant la participació del públic familiar, la relació entre les persones, valors a compartir…".

"Que agradi als pares és súper important. Jo crec que les lletres són molt rellevants i que han de parlar de temes que interessin als nens", opina Lozano. "A mi no m’agrada gaire que el missatge sigui molt explícit. Hi ha de ser però de vegades hi ha algunes lletres que ho donen tot súper mastegat i jo crec que no cal. És més, segons com és contraproduent. És bo parlar de coses quotidianes que a acfetin directament els nens i no només donar lliçons", conclou. 

To Top