El color vermell de les seves flors (que també poden ser blanques o roses) decoren les taules, les estanteries dels mobles, els marbres de la cuina o qualsevol altre racó de casa per Festes. El verd intens de les seves fulles també és característic de la ponsètia, coneguda com a "flor de Pasqua"… o "flor de Nadal".
Es tracta de la planta per excel·lència d’aquestes entranyables dates. La ponsètia és originària de Mèxic, on ja en temps de la civilització asteca tenia un gran simbolisme, ja que l’espècie era oferta als déus, i fins i tot s’emprava com a un remei medicinal.
Al segle XVI, en temps del Virregnat de la Nova Espanya a l’altra banda de l’Atlàntic, la ponsètia s’utilitzava per decorar les esglésies durant l’època nadalenca. Val a dir que, si la ponsètia rep aquest nom, és en honor de Joel Roberts Poinsett, el primer ambaixador nord-americà a Mèxic, que la va introduir als Estats Units el 1825.
Com cuidar-la
La "flor de Pasqua" s’utilitza habitualment a la jardineria d’exterior com a arbust. De vegades, arriba a mesurar 3 o 4 metres d’alçada. Ara bé, pel que és més coneguda, és com a planta d’interior nadalenca. I, en aquest cas, necessitarà una sèrie d’atencions per tal d’evitar allò que passa massa sovint: que la ponsètia se’ns mor al cap d’un mes o dos d’acabar les Festes. Per començar, quan l’escollim, ens hem de fixar que sota les flors vermelles hi hagi fulles ben verdes i sanes. Si veiem que aquestes són groguenques, o que estan malmeses, val més que en triem un altre exemplar, perquè és un senyal que la planta no està ben cuidada. També és important que si la ponsètia duu un paper de regal que n’embolcalla el test, el traiem només d’arribar a casa per tal d’airejar-la. La ubicació també és molt important per a "la flor de Pasqua", que necessita molta claror a l’hivern. Per tant l’haurem de col·locar en un lloc on hi hagi llum, però on no toqui el sol directament. A més cal que evitem ubicar la planta a prop dels radiadors i dels raigs d’aire calent provinents dels aparells de climatització, ja que un excés de calor la pot danyar. La ponsètia tampoc tolera bé l’aire corrent d’aire ni els canvis bruscos de temperatura.
Pel que fa al rec, cal tenir en compte que aquesta espècie detesta l’excés d’aigua. Cada quant la reguem, dependrà de les necessitats de la planta en funció del seu emplaçament, però poden passar ben bé tres o quatre dies sense fer-ho. El millor és respectar el cicle de rec, i per tant tirar-hi aigua només quan veiem la terra ben seca, i no abans. A més caldrà evitar que l’aigua s’acumuli al plat que solem posar sota del test. Així no rebrà massa humitat seguida.
La ponsètia es pot podar, tot i que no és una planta a la qual agradi massa aquesta acció. Perquè torni a florir, haurà de disposar, entre l’octubre i el Nadal de l’any vinent, de 14 hores de foscor per 10 de llum solar al dia. //
