“Pel setembre, a Sabadell,/ens va néixer aquest gall vell”, comença l'”Auca de Feliu Formosa, bon poeta, traductor, dramaturg i a més actor”, “sobretot quan, a Terrassa,/ a viure uns anys es desplaça”, s’hi diu, unes vinyetes més avall. Els 85 anys de la seva vida s’expliquen a través de 48 dibuixos en color de l’artista terrassenca Anna Clariana, cada un dels quals porta, al peu, dos versos que fan rodolí escrits per Joan Vilamala; i tot posat en una làmina de format gran -emmarcable com un pòster- de la que se n’han editat 250 exemplars numerats.
L’ Associació de Col·leccionistes de Terrassa (ACT) ha promogut l’edició d’aquesta “Auca de Feliu Formosa”, en el marc dels actes d’homenatge que diverses entitats li han organitzat aquest desembre. I explica tan bé, amb el llenguatge propi de les auques, la seva vida i la seva trajectòria, “que sembla el tràiler de la pel·lícula documental [“Feliu Formosa, la paraula i el gest”] que vam estrenar fa dos dies al Cinema Catalunya”, va dir el seu director, Antoni Verdaguer, dimecres, al Centre Cultural, a l’acte de presentació. “Perquè tracta la qüestió familiar, la seva faceta d’home de teatre, la de poeta i la de traductor, que són els quatre apartats del documental, i en el mateix ordre”.
Dos autors de primer nivell
“La nostra entitat, que té setanta anys d’història, també es dedica a editar coses col·leccionables, sempre amb interès cultural i de país. Per això ens va semblar que fer-ne una sobre Feliu Formosa era molt oportuna”, va començar el vicepresident de l’ACT, Francesc Comellas. “I hem tingut la sort de comptar amb dos col·laboradors excel·lents: Joan Vilamala, que porta escrites més de setanta auques, i també moltes lletres de cançons (al seu temps fou membre del grup Esquirols) i Anna Clariana, il·lustradora de casa nostra molt reconeguda. Hem quedat molt satisfets dels resultats”.
Joan Vilamala és l’estudiós, el col·leccionista i l’autor d’auques per excel·lència. Des de la jubilació s’ha obligat a escriure’n una cada mes, “i la satisfacció més gran és quan algú te l’encarrega, et busca el dibuixant i te la publica”. La primera resumia la vida de Jacint Verdaguer, i té feta tota una sèrie d’auques de grans escriptors, per la qual cosa “ha sigut ara un gust de debò escriure la d’en Feliu, i poder-li brindar en vida i que la pugui llegir”.
Vilamala, que aquest any va exposar al Centre Cultural una tria de la seva gran col·lecció d’auques, reinvindica l’interès i les possibilitats creatives d’aquest gènere poètic-artístic popular, que a més “és molt nostre. Ja l’any 1923, Apel·les Mestres va parlar i defensar les auques en el seu discurs d’ingrès a l’Acadèmia de les Bones Lletres”. I va recordar que el nombre d’imatges sempre ha de ser divisible per quatre “perquè, antigament, les caixes de les impremtes eren quadrades.
Per dibuixar-la, una vegada va tenir el text, Anna Clariana va haver de fer un intens treball de documentació. Molts llibres que esmenta, per exemple, els ha hagut de buscar perquè el dibuix de la portada s’hi assembli. No ha sigut així pel que fa als pares d’en Feliu Formosa (“fill d’una telefonista/i un pare comunista”), “perquè a casa teníem un forn de pa, i hi venien a comprar”. Alguns dibuixos surten del requadre o passen d’una vinyeta a l’altre.”
Un poemari amb pendrive
En l’acte també es va presentar el poemari “Darrere el vidre”, en una edició en format cd que inclou un pendrive amb l’àudio i el vídeo del recital del mateix nom, enregistrat en directe a la Nova Jazz Cava el passat 23 de maig. Els beneficis de la seva venda (preu: 20 euros) es destinaran íntegrament a Ajut a Estudiants del Tercer Món (AETM), una iniciativa de la Fundacio Torre del Palau que el 2020 farà trenta anys que funciona, va explicar Josep Maria Font. “Des de fa vuit, cada any muntem un espectacle poètic i l’editem, a benefici d’AETM, i ‘Darrere el vidre’ ha estat el d’aquest”. Justament una darrera funció d’aquest recital, el pròxim dia 27, a Amics de les Arts, clourà el cicle “Terrassa a Feliu Formosa”.
El seu director, Pau Monterde, va explicar que la selecció dels poemes la va fer amb el mateix Formosa, “i per dir-los, vaig buscar actors i actrius que haguessin treballat amb ell, o haguessin sigut alumnes”. Va cuidar sobretot la manera de dir el vers i que la recitació no trenqués “el ritme intern, la música dels poemes. Formosa és un home de teatre, i els poemes els pensa sobretot perquè sonin a l’oïda”.
