Matinada del dissabte 27 de gener del 2018. Aquell tipus no va agradar gens a un ciutadà. No li va agradar la seva actitud, va notar una cosa estranya en el seu comportament. Què feia aquell subjecte en l’aparcament de la comunitat a aquella hora? El testimoni va trucar a la policia i una dotació de seguretat ciutadana dels Mossos d’Esquadra es va presentar en el garatge. El sospitós va intentar escapolir-se i es va amagar en un traster, però els agents el van acabar localitzant. En l’escorcoll van trobar una gorra, una braga i una pistola simulada. Aquella matinada, poc abans que, se sospita, infligís una altra urpada en la seva carrera depredadora, va ser detingut el presumpte violador del pàrquing, l’acusat d’assaltar a mitja dotzena de dones en aparcaments de Terrassa, i de violar a una d’elles.
Aquella agressió sexual va constituir l’acte fundacional de la sèrie d’assalts perpetrada per l’atacant, un delinqüent que no triava a les seves víctimes a l’atzar sinó que les escometia després d’un minuciós treball de vigilància. Sí, les espiava, controlava els seus moviments, les seguia, sabia quan entraven en els aparcaments, quan sortien, fins i tot al que es dedicava alguna d’elles. Apuntava marques i models de vehicles, anotava matrícules.
Aquests extrems assegura l’acusació pública, que reclama prop de 42 anys de presó per a l’encausat, un terrassenc de 40 anys. Tenia 38 quan el van enxampar els mossos aquella nit. La secció segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha assenyalat el judici per a dimecres vinent. Hauran passat gairebé dos anys del seu arrest, de la culminació, facilitada per un testimoni, d’una àrdua recerca policial nascuda el 30 de juny del 2017, uns sis mesos abans.
Aquell dia, el 30 de juny, a la 1.10 de la matinada, el sospitós va entrar en un aparcament comunitari de la ciutat. Es va posar un passamuntanyes al cap i guants de làtex a les mans. Portava una pistola. L’arma assemblava real, de foc, però era d’aire comprimit. Una cosa suficient per a acoquinar a dones indefenses de nit, en aparcaments privats. La víctima triada va arribar amb el seu cotxe. El va estacionar i va baixar. L’agressor es va acostar a ella. Va treure la pistola, i li va deixar anar "dóna’m els diners, tot el que tinguis". Espantada, ella va buscar diners, li va donar un bitllet de 5 euros i una moneda d’1. Però aquella nit el malfactor no sols volia pasta.
Pistola en mà, va obligar a la dona al fet que obrís el cotxe i reclinés el seient del conductor, i entrés i es tranquil·litzés. Va entrar ell també, i bloquejà la porta baixant els pestells. Va forçar la víctima a despullar-se de cintura cap amunt. Ella ho va fer, atemorida. Ell li va tocar els pits i va exigir més: lleva’t la resta de la roba. Ella estava completament nua. El violador la va penetrar amb els dits durant quinze minuts, i li preguntava si li agradava, si pensava que allò era una violació, si li agradaria si la situació fos una altra diferent.
en tractament psicològic
"Has vist com al final no t’ha passat res? Si no dius res, no et passarà res", va etzibar l’agressor a la víctima. Per a ell, no havia passat res, no acabava de violar a una dona armat amb una pistola. El delinqüent va marxar i es va endur els diners. La violada està en tractament psicològic. Sofreix trastorn per estrès post-traumàtic i trastorn adaptatiu mixt ansiós depressiu, a tenor dels informes forenses al·legats per la fiscal.
L’atracador va tornar a actuar el 4 de juliol, només quatre dies després de l’atac sexual. A les onze de la nit, un tipus amb capell i la cara tapada amb una braga es va introduir en un aparcament comunitari privat i va esperar l’arribada del vehicle de la segona víctima. Quan ella va baixar del cotxe, ell va arrencar a córrer des de la rampa del garatge i va dir "si fas el que et dic no et faré mal, dóna’m el que portis", i la dona li va lliurar 20 euros. Obre el cotxe, va exigir el sospitós, i la dona va preguntar per què l’havia d’obrir. "No vull res del cotxe, vull que et fiquis dins i obris la porta del pàrquing amb el comandament". Així ho va fer ella, i ell va fugir per la porta del garatge.
Primer atac
L’atacant va canviar el patró pel que fa a l’agressió sexual. No n’hi va haver en el segon fet i no n’hi va haver en els següents. Però l’Àrea d’Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Nord, que portava el pes de les investigacions, va establir nexes de comportament delictiu i de perfil de l’autor entre el primer atac, el sexual, i els atracaments mers.
Quinze dies van transcórrer fins al tercer fet, perpetrat el 19 de juliol, a les 7.45 del matí. Amb tapaboques i guants, el malfactor va entrar en una comunitat de veïns i va abordar a una dona que estava a punt de pujar al seu turisme. Va brandar la pistola i va deixar anar la frase intimidatòria: "No et faré res, només vull els teus diners, dóna’m diners". Ella només portava 2 euros i els hi va lliurar.
El delinqüent va fer una treva a l’agost, però va tornar pels seus furs al setembre, el dia 24. Una altra vegada un aparcament, una altra vegada de matinada, a les tres, una altra vegada una dona assaltada per un tipus amb la cara tapada per un passamuntanyes. Segons el relat fiscal, en aquesta ocasió no va usar l’arma. Va arribar a la planta menys 2 del pàrquing, es va acostar a la víctima i la va agarrar amb força dels avantbraços per a immobilitzar-la. La va obligar a asseure’s en el seient del conductor i ell es va posar en la part posterior de l’automòbil, diners, volia diners. L’assaltada va lliurar al lladre 15 euros.
Ell li va preguntar quant diners tenia ella en els seus comptes bancaris. Menys de 100, va contestar la víctima acoquinada. Obre des del teu mòbil les aplicacions per a confirmar-lo, va venir a dir-li el malfactor. La dona no va poder accedir a les aplicacions perquè en aquella planta del pàrquing no hi havia cobertura. Anem a la planta menys 1, i allà van anar, però tampoc en aquella zona hi havia cobertura.
To agressiu
Aleshores, va obligar la perjudicada a conduir el vehicle cap al carrer i en l’exterior va verificar el saldo. Va semblar enutjat i va utilitzar un to agressiu de veu per a preguntar a la dona si no tenia més comptes. El martiri de la seva presència va durar quaranta minuts. Passat aquest temps, va fer tornar a la dona a l’aparcament. Ell va fugir, no sense abans amenaçar a la damnificada: "Has vist que no t’he fet mal. Només vull que em prometis una cosa, que no li ho diràs a ningú, ni als amics, ni a la família, ni a la policia, a ningú".
Els investigadors dels mossos escodrinyaven els perfils de sospitosos, analitzaven els antecedents de diversos encausats, maceraven unes perquisicions complexes. I en aquestes estaven quan va arribar una altra denúncia.
El 7 d’octubre, a les cinc del matí, una altra dona va ser assaltada en un pàrquing d’un edifici d’habitatges de Terrassa. El sospitós, la cara tapada amb passamuntanyes, va assaltar a la víctima quan aquesta va baixar del seu vehicle. "No cridis, tranquil·la, no et faré res", li va dir. Entra en el cotxe, va prosseguir. La dona va intentar fugir, però l’assaltant li va bloquejar la sortida amb el cos. La dona es va resistir, es va negar a entrar en el vehicle. A més, només portava unes monedes. El lladre va fugir sense aconseguir el seu objectiu.
Va passar la resta d’octubre, i va passar tot el mes de novembre. No va haver-hi notícies de l’atracador dels aparcaments fins al 21 de desembre, quan, a les 10.30 de la nit, un individu que portava la cara oculta amb la caputxa d’una dessuadora i un tapaboques es va abalançar sobre una dona en les escales de la planta menys 2 d’un garatge. No xisclis, si no xiscles no et faré mal, no et passarà res si estàs tranquil·la.
Ella no el coneixia, però semblava que ell si la coneixia a ella. I ho va demostrar quan li va exigir "els diners de la pensió". I ella, en efecte, era pensionista. Esgarrifada, la víctima va lliurar 20 euros a l’intrús. Entra en el cotxe, va etzibar ell. I ella es va negar a fer-ho.
Sí que es va introduir en el vehicle, però quan ell es va descurar. La dona va aprofitar la momentània distracció i es va tancar en el turisme. El desconegut encaputxat, el tipus aquell amb guants, va fugir amb els 20 euros de botí.
Segurament el 27 de gener del 2018 tenia traçat un nou pla d’assalt a una dona indefensa en un garatge, però aquella matinada el pla se li va truncar per l’avís d’un veí que el va veure i va telefonar a la policia. Els mossos el van caçar i el van relacionar amb els sis fets delictius, amb el primer atracament amb agressió sexual i amb els altres cinc robatoris violents, amb els sofriments de sis dones indefenses.
El detingut va passar a disposició judicial i va ingressar a la presó. Dimecres vinent, en principi, s’asseurà en la banqueta davant el tribunal de la secció 22 de l’Audiència Provincial de Barcelona. S’enfrontarà a diversos càrrecs.
Els delictes
Per al Ministeri Fiscal, el sospitós és autor d’un delicte d’agressió sexual, pel qual demana una pena de quinze anys de presó i deu més de llibertat vigilada; de cinc delictes de robatori amb intimidació a casa habitada, pels quals reclama cinc anys de presó per cadascun, i d’un altre delicte de robatori amb intimidació, en aquest cas en grau de temptativa, pel qual ha de respondre amb 23 mesos i 29 dies de presó. En el seu cas concorren les circumstàncies agreujants de disfressa i aprofitament de les circumstàncies del lloc. L’acusació pública interessa ordres d’allunyament: que el sospitós no s’acosti a menys de mil metres de les víctimes, ni es comuniqui amb elles, durant deu anys a comptar quan compleixi les penes privatives de llibertat.
D’acord amb la fiscal, l’acusat haurà de pagar 402.543 euros en indemnitzacions a les víctimes. A la primera, els 6 euros sostrets, 350.000 pels danys morals derivats de la violació i 15.000 pels causats pel robatori. La quantia de responsabilitat civil és de 3.520 euros per a una altra víctima, de 12.002 per a la tercera i de 15.015 per a la quarta. Els danys morals soferts per les dues últimes estan valorats en 3.500 euros per a cadascuna.
