Els propietaris de casals estrets que vulguin construir un bloc de pisos ja no hauran de posar-se d’acord amb els seus tres o quatre veïns adjacents per tirar endavant el projecte. El govern ha acordat suprimir aquesta obligació, que emanava del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), però que no ha donat els fruits esperats.
Des de l’aprovació del POUM, fa 16 anys, només s’han realitzat el 17% de les agrupacions parcel·làries contemplades en el document. En números absoluts, això es tradueix en el fet que de les 139 unitats d’agrupació incloses al POUM, només s’han executat 22 i 2 es troben en tramitació. Davant d’aquesta realitat, el govern només ha pogut constatar que aquesta figura urbanística ha fracassat i ha fet marxa enrere; una decisió que ja venia rumiant l’anterior equip de govern durant el mandat passat.
El ple del mes de novembre, amb el vot favorable de tots els grups, va acordar modificar el POUM per tal d’aixecar l’obligació d’agregació parcel·lària. El regidor d’Urbanisme, Carles Caballero, admet que la fórmula no ha funcionat i calia canviar-la. "Assumim que és una figura que no ha funcionat, i no per una qüestió econòmica, perquè no eren transformacions voluminoses per fer grans sectors, sinó que ha estat un problema metodològic. Es va plantejar una solució que no ha funcionat i, per tant, la canviem", sosté el regidor republicà, que s’ha proposat posar fil a l’agulla a un seguit de temes urbanístics que cuegen des de fa anys.
Projectes bloquejats
La figura de l’agrupació parcel·lària es va fixar en les avingudes de la ciutat i grans eixos comercials, com la Rambla, per exemple, per tal de promoure processos de transformació urbanístics que derivessin en la construcció de blocs amplis amb possibilitats de baixos comercials de grans dimensions a on encabir establiments de firmes importants, en comptes de petites botigues, i, en definitiva, l’aparició de potents eixos comercials. Aquesta obligació recollida al POUM també pretenia motivar la creació d’un paisatge urbà sense l’aparició de finques unifamiliars estretes entre blocs de pisos deixant al descobert parets mitgeres de grans alçades.
En els carrers afectats, aquesta obligació feia que si un propietari d’un casal petit volia iniciar un projecte de transformació, no podia fer-ho sol. Havia de posar-se d’acord amb els seus veïns per ajuntar les finques i construir una edificació més gran amb amplis baixos comercials. Tots els propietaris havien de donar el vist i plau. A la pràctica, reconeix Caballero, això ha comportat el bloqueig de molts projectes ja que "qualsevol tenia dret a veto".
En el panorama egarenc, aquesta figura, que pretenia transformar significativament les façanes de les vies principals de la ciutat, "ha frenat el desenvolupament urbanístic", explica Caballero, i ha derivat en casals buits i tapiats que no es poden transformar per manca d’acord d’un o dos propietaris. De fet, de les 115 unitats d’agregació parcel·lària pendents d’executar-se, el 6% es troben buides i en desús la totalitat de les finques que les componen. La resta tenen algun tipus d’ús o activitat en algun dels casals que en formen part. Les dades obtingudes per Urbanisme, també revelen que de les 115 unitats pendents, gairebé el 8% tenen alguna finca tapiada o en estat ruïnós.
Degradació de l’espai
Per Caballero, la supressió d’aquesta obligació era urgent. No sols perquè no ha donat els fruits desitjats, sinó perquè a més, està tenint conseqüències negatives -de degradació del paisatge urbà-, justament contràries al que es pretenia fomentar. "Prefereixo un habitatge unifamiliar reformat que no pas buit, tapiat, ruïnós i generant problemes de salubritat", subratlla el regidor.
El govern municipal espera que suprimint les unitats d’agrupació parcel·lària es pugui facilitar i desbloquejar la transformació del teixit dels carrers i avingudes d’especial singularitat.
L’obligació que ha quedat suprimida té alguna excepció. Per tal d’evitar la proliferació de partes mitgeres, els propietaris que vulguin refer la casa i fer un nou projecte residencial hauran de fer-lo de la mateixa alçada que el bloc que tinguin al costat. No tindran total llibertat per escollir el nombre de pisos de l’edificació.