“No segueixo”, ens diu Arnau Boada. Aquesta tarda, a l’assemblea de tancament de temporada de la junta tècnica de Minyons de Terrassa, qui ha estat el cap de colla dels malva dels darrers dos anys (el primer, conjuntament amb Xavi Jurado), comunicarà oficialment la seva decisió de plegar. “Per qüestions personals, perquè crec que, de cap de colla, ha d’haver-hi una persona amb més energia i la ment més fresca.” Potser és per això que, ara per ara, no ha aparegut cap possible relleu de Boada, i molt bé podria ser que no sortís fins a l’assemblea de la junta directiva, al gener. Una situació que no és gens inhabitual, perquè, coneixements tècnics de banda, “ser cap d’una colla castellera vol dir dedicar-li moltes hores”. Boada ens comenta la temporada finalitzada, de la que fa un balanç força positiu.
Minyons va començar aquest 2019 amb molta força, i descarregant aviat alguns castells de nou
Sí. Un dels tres de nou amb folre més matiners de tota la història de la colla el vam descarregar per la Fira Modernista, el 12 de maig. I dues setmanes després, a la Diada del Patrimoni, a la Seu d’Ègara, a més a més de repetir el tres de nou, vam estrenar el quatre de nou amb folre. Altres anys ja l’havíem fet per aquestes dates, però en aquell moment, en aquella actuació, descarregar-lo va estar força bé.
Un quatre de nou amb folre que, a Festa Major, va ser només carregat.
Sí, però malgrat la caiguda, a Festa Major vam descarregar el pilar de vuit més matiner que Minyons hagi fet mai, la qual cosa ens va animar molt, a més de fer el dos de nou amb folre i manilles i repetir el tres. I abans de les vacances, encara vam tenir l’actuació del 40è aniversari, en què tornàvem a descarregar el dos de nou i el pilar de vuit, i la de les Santes a Mataró, amb altres tres de nou i dos de nou. Era el primer any en què anàvem de vacances havent descarregat tres vegades el dos de nou. El primer tram d’aquesta temporada va ser bastant bo, un dels millors que jo recordo.
I vau començar el segon amb tres objectius: el tres de deu amb folre i manilles, el cinc de nou i el tres de nou amb el pilar. Després de fer la millor actuació de la història dels castells de Sabadell (amb la torre i el tres de nou i el pilar de vuit) es veien força a l’abast.
Sí, però llavors va arribar la Mercè de Barcelona, a la que vam portar el tres de nou amb el pilar, que es va quedar en intent. Va ser en aquest moment que vam acabar acusant que, al llarg de l’any, hi havia hagut poca gent al pati d’assaig. Això és el que havia anat endarrerint els objectius. A la Nova Atenes, però,vam descarregar el quatre de nou amb folre, que se’ns havia resistit bastant, i el primer nou de vuit (un castell que requereix molta gent) de la temporada,
A Girona s’havia parlat de portar el tres de deu i el cinc de nou, i no veu intentar ni un ni l’altre.
Volíem empenyer aquests dos castells per Girona, per tenir-los ja fets per la nostra Diada de la Colla. Per manca de gent als assaigs, no va poder ser, però vam repetir l’actuació de la Nova Atenes i va anar molt bé.
I així arribem al final, a la Diada de la Colla, en què vem tornar a veure l’aleta del tres de deu…
I que vem estar a prop de descarregar-lo! La caiguda ens va fer baixar les pretensions Tot i això, amb els castells de la Diada, vam batre el nostre rècord de dos de nou en una temporada (en vam fer vuit ) i també el de pilars de vuit (sis).
El balanç de l’any 2019, així doncs?
Li posaria un notable alt, perquè tot i els límits imposats per la falta de gent, s’han aconseguit tots aquests resultats. Sí que ens ha quedat l’espineta del tres de deu, però s’ha fet bona feina per tal que la colla pugui seguir aconseguint grans castells. Els que ara no hem assolit és perquè ha faltat només una mica més d’assaig, i amb la feina feta, si persistim els podem aconseguir.
Sembla que aquest descens de participació ha estat comú a totes les colles. Quins serien els motius?
Hi ha molts factors. Entre el 2014 i el 2017 es van aconseguir grans objectius, i una vegada assolits, a la gent li costa més motivar-se. Hi ha una inèrcia. Quan unes colles tenen grans reptes, les altres també es motiven, hi ha una inèrcia. També el fet que no hi ha tanta crisi, i més possibilitats de fer altres coses.