Ahir es va celebrar el balanç del primer any de gestió directa del subministrament d’aigua per part de l’Ajuntament. Es tracta de la culminació d’un projecte ambiciós, d’una aposta personal de Jordi Ballart a la seva anterior etapa com a alcalde, que va agafar desprevinguts fins i tot els més ferms defensors de la municipalització. Ningú no s’ho esperava. La finalització de la concessió del servei a una empresa com Mina, referent a la ciutat, que havia garantit històricament l’excel·lència en el servei, només es preveia complicada si es convocava un concurs públic. Tothom pensava en una fórmula de continuïtat. La lluita seria forta, com a Barcelona. Una plaça com Terrassa era una peça de gran valor per a les grans companyies.
En previsió d’això, Mina va buscar l’aixopluc d’Aigües de Barcelona, que proporcionaria el múscul necessari per competir, tot i que l’estratègia de l’empresa per mantenir la seva vinculació a l’aigua terrassenca era convèncer l’Ajuntament de crear una empresa mixta. L’aposta per l’empresa pública era, no obstant això, determinant i va ser l’alcalde Alfredo Vega, amb el suport d’una àmplia majoria del ple municipal, qui va materialitzar la creació de la nova empresa i la municipalització del subministrament de l’aigua ara fa un any.
Ahir, un periodista de Barcelona preguntava a la roda de premsa que, si no havia millorat el servei, perquè ja era bo, si no havia millorat el sabor de l’aigua o no havien augmentat els beneficis, "en què han notat els terrassencs la municipalització?". De fet, la part tècnica del servei es dóna amb la contractació de Mina com a proveïdor.
La resposta, en primer lloc, se situa més enllà de qüestions tangibles, entorn de la governança de l’aigua i la participació ciutadana en les decisions relacionades amb la gestió. En segon terme, es prometen millores evidents per a pròxims anys, encara que hauran d’explicar encara més els nous conceptes de comptabilitat, que eviten les comparatives amb anys anteriors. Tot pinta bé malgrat els recels inicials; l’únic núvol negre continua sent judicial. La liquidació de la concessió a Mina segueix als tribunals després d’un primera sentència demolidora per a l’Ajuntament. El recurs s’ha de resoldre, però, d’això, ja en sentirem a parlar.
