Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, confia que la nova Llei de Cambres, que segurament veurà la llum a finals de l’any vinent, atorgui a les tretze cambres catalanes el finançament "adequat" des de l’Administració en funció dels serveis públics que prestin, i que beneficien a tota la societat, i que es posi punt final als escassos ingressos públics que reben aquestes entitats. Així ho va dir ahir Tamalàs en una trobada amb els mitjans de comunicació per fer balanç dels seus primers sis mesos al capdavant de la Cambra, i en la que també hi van intervenir els tres vicepresidents, Santiago Sabatés, Nacho Navarro i Natàlia Cugeró, a més del tresorer, Emili Pablos.
El 2010, amb l’abrupta supressió de la quota cameral obligatòria, la Cambra va perdre de cop el 65% dels seus ingressos i va haver-se de redimensionar i potenciar els serveis empresarials per sobreviure. Fa dos anys, sota la presidència de Marià Galí, va assolir l’equilibri pressupostari i ara es vol que la nova Llei de Cambres doni una empenta més per consolidar una situació de solidesa comptable. Perquè, segons va explicar Emili Pablos, del pressupost de 2020, un total de 2,4 milions (més 200 mil euros de remenant) hi ha "una baixa capacitat d’ingressos públics". Talamàs va ser més clar en recordar que la Cambra només ingressa diners públics per la tramitació de "certificats d’origen". Aquesta font suposa només el 15% de la facturació en serveis i actuacions en l’àmbit internacional (assessorament, missions i projectes europeus), que són en conjunt el 50% dels ingressos. La resta prové bàsicament dels programes de formació. "Hi ha veus que diuen que si acceptem recursos públics, estarem condicionats. Aquesta no és la nostra postura. Per les funcions que fem, hem de tenir un finançament públic en consonància», va dir Talamàs, que va donar la xifra 750 mil euros anuals, "que necessitaríem tenir", en funció dels serveis que presta i l’estructura actual de la Cambra. Talamàs va recordar que conjuntament amb les cambres de Palamós, Sabadell i Barcelona, s’estan elaborant propostes per incorporar a la futura Llei i que impliquen mantenir l’actual paper territorial de les cambres però "enfortint la coordinació entre elles".
Principals objectius
L’estratègia per al mandat 2020-23 implica potenciar els serveis d’internacionalització, establir un model d’emprenedoria més extens i avançat, donar suport a la reindustrialització i la innovació i afrontar reptes com la sostenibilitat i la digitalització, a més de reforçar els vincles amb les empreses i tenir més presencia al conjunt del territori de la demarcació. Un punt important serà també el seguiment de les infraestructures, que és una de les grans preocupacions de la Cambra. Segons Nacho Navarro, "cal estar atent al que s’estan executant o estigui pendent d’executar perquè la manca de bones infraestructures afecta les empreses i provoca desaparicions i trasllats". En aquest sentit, es va esmentar la urgència d’acabar la B-40, i es reclamarà també una xarxa orbital ferroviària amb connexions directes amb port i aeroport. Una situació que ve agreujada, com va afegir Talamàs, pel dèficit fiscal. "És molt greu que el nivell d’execució d’obres pressupostades no arribi al 37%. Això afecta molt a Catalunya.
