L’Associació de Persones Sordes de Terrassa (Apesote) es va fundar a finals del 1981. La Carme Sala, actual presidenta de l’entitat, ha format part de la junta directiva durant gairebé tota la història de l’associació. “Els meus pares no sabien llengua de signes. Només una mica la meva mare i jo tenia ganes d’estar en contacte amb altres persones que parlessin aquesta llengua; ho necessitava”, recorda Sala. “Al principi quedàvem en algun bar i ens estàvem hores i hores parlant”, destaca. “Tots teníem aquestes mateixes ganes de poder-nos trobar i al final vam buscar un local”, comenta.
Les coses, però, han anat canviant amb el temps. “Amb els avenços tecnològics tot això ha anat en declivi. Les que continuem som sobretot les persones grans. La gent jove ve poc”, diu Sala. La Sancha Bosoka, delegada de la Comissió de Joventut de l’entitat, hi està d’acord. “A Barcelona hi ha moltes més activitats per a joves. Per això vam decidir crear una comissió aquí a Terrassa però ja hem hagut d’anul·lar diverses activitats per falta de participació. I és una pena perquè els joves són necessaris per revifar l’associacionisme i evitar que vagi en declivi”, sosté.
La Noelia Hernández, responsable de la Comissió d’Infància, opina igual. A més, lamenta que encara no s’hagi aconseguit acabar amb les barreres comunicatives a les quals s’han d’enfrontar cada dia les persones sordes. “Falten intèrprets i subtítols. Molts dels que hi ha són fluixos i això va en contra de l’accessibilitat a la informació”, manifesta.
