Pels aficionats a la cultura és ben sabut que Terrassa té una llarga tradició coral, amb un important nombre de formacions actives i amb tarannàs ben diferenciats. A les darreres setmanes, però, una d’aquestes formacions més emblemàtiques s’ha donat de baixa, omplint el Teatre Principal d’aficionats, i deixant inclús a públic fora.
Es tracta de Singfònics, una formació que es va donar a conèixer a principis d’aquesta dècada i que al seu currículum es presentava com “un grup format per més de 30 cantaires d’entre 18 i 31 i quatre músics que interpretem versions molt personals de grans èxits del pop, el soul, el rock, la música disco i altres estils de les últimes dècades.”
Nou anys després la formació ha experimentat transformacions i canvis, ha viscut moments especialment àlgids i finalment, ha decidit passar pàgina. Olympia Villalba, directora de la formació des dels seus inicis, explica que aquesta separació no es deu “a un motiu concret, la meva percepció és que tot són èpoques… Un projecte que un s’estima molt corre el risc de perdre pistonada o debilitar-se.”
Quan la formació es va crear “els components estaven en un altre moment de les seves vides”, però amb el pas del temps han anat “contruint en altres direccions.” Eren gent molt jove, i encara ho són, però han anat modificant els seus interessos.
Potser des de fora, el punt àlgid de la trajectòria del grup es va produir el 2013, quan el grup va participar en el concurs televisiu “Oh happy day.” Però Olympia Villalba no opina el mateix, “va ser una etapa i una aventura amb la qual vam aprendre molt, i vam créixer… Però per mi el punt àlgid va ser més endavant i es va forjar a base d’aprenentatges, vivències i fortaleses.”
Aquesta evolució del grup es fa especialment evident als darrers arranjaments, molt més elaborats que al principi de la seva trajectòria.
L’evolució es va poder percebre al seu concert de comiat, on van mostrar “quatre èpoques diferents, respectant les harmonitzacions inicials.” Les primeres eren harmonitzacions molt senzilles, a dues veus, que “de seguida van créixer i es van transformar. Hem acabat amb harmonitzacions a vuit veus, i per mi això és molt rellevant.”
Singfònics ha begut de l’esforç de cantaires, molts d’ells, sense estudis específics però sí amb un “talent innat.” També ha estat fonamental la contribució desinteressada dels músics de la banda d’acompanyament.
Damunt l’escenari el creixement s’ha donat també amb l’evolució que han experimentat les coreografies, fins a assolir els seus principals objectius: “Des del doo-wop dels anys 50 fins a l’últim èxit que està sonant a les ràdios, passant per cançons del rock dels 80, oferim al públic covers i ‘mashups’ sorprenents i captivadors. El nostre objectiu és sempre dotar les peces de qualitat vocal i acompanyar-les de coreografies plenes de ritme que aconsegueixen fer un espectacle potent i amb caràcter propi.”
La importància de les coreografies ha anat creixent fins al punt de motivar el descart, als càstings, d’alguna “veu fantàstica que no demostrava bona coordinació.” L’actor i “amic nostre” Quim Casas “ens ha ajudat a guanyar expressivitat, ens ha format en moviment.”
Tota aquesta evolució l’han viscut al menys deu dels components originals d’una formació que ha arribat a tenir un màxim de 35 integrants. En el moment d’acomiadar-se, però, Singfònics havia baixat a menys de vint components.
Tot i aquest balanç positiu, només els ha quedat una cosa al tinter: la gravació d’un disc. “Sempre ho hem debatut, però no ha estat dintre dels nostres objectius.”
Per a Olympia, ara s’inicia “un espai obert que veurem cap a on es porta a tots plegats.” Els cantaires són, al seu parer, “molt talentosos i estic desitjant veure cap a on es manifestarà aquest talent.” De moment, del sí de Singfònics ja han sortit altres agrupacions vocals com Odettes i Groove Soul.
