Haver de preocupar-nos i atendre una persona malalta o dependent té conseqüències a la nostra vida i als nostres plans futurs. Si bé és cert que, quan cuidem enfortim els nostres vincles amb la persona que atenem i això ens fa sentir bé i satisfets per la tasca que fem, alhora també pot ser complexa i pot tenir repercussions negatives sobre la nostra salut, tal com explica el professional sanitari Francisco Cegri, infermer d’Atenció Primària, coordinador del Grup de Treball d’Atenció a la Gent Gran i membre de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).
Pot arribar a una situació en la qual la persona atesa requereixi cada cop de més atencions perquè el seu estat de salut és cada vegada pitjor. Llavor la cuidadora pot sentir-se desbordada i sense capacitat per seguir amb les atencions de la persona malalta, i això pot causar un sobreesforç físic.
Com podem detectar que estem sobrecarregats? Malgrat estar al càrrec d’una persona dependent, és important disposar de temps per fer aquelles coses que ens agraden. Per això, si notem que no tenim temps per a nosaltres mateixes, probablement ja començarem a estar sobrecarregades, segons comenta l’infermer d’AIFiCC. "Normalment quan patim aquesta sobrecàrrega, física o emocional, notem més cansament general, a vegades podem sentir palpitacions, mal de cap, dolor muscular i d’articulacions, tremolor de mans, o sentir molèsties digestives i canvis de pes".
Està sobrecarregat també ens afecta a nivell social. Sovint patim falta d’interès per mantenir relacions socials i familiars, ja no ens ve de gust fer coses que ens agraden, no tenim ganes de quedar amb amics o amigues, familiars i coneguts, i tampoc ens interessa sortir: no volem anar a passejar, ni anar al cinema, etcètera.
"És probable, a més, que ens notem més tristos, amb nerviosisme, que patim insomni o bé tinguem malsons, o oblits, o que visquem petits accidents (caigudes, cremades…) per falta de concentració", afegeix. A tot això, li sumarem que podem sentir fredor afectiva per la persona que cuidem amb el consegüent sentiment de culpabilitat, sovint agreujat per la relació de parentiu amb la persona malalta.
Estudis d’afectacions
"Sabem per estudis recents, que el 90% dels cuidadors presenten alguna afectació en el seu estat anímic ja sigui apatia, irritabilitat, ansietat o trastorns depressius", indica. "Igualment, sabem que les persones que cuiden tenen un 3,3% més d’ansietat que altres persones amb les mateixes característiques que no estan amb algú dependent. I si la persona que cuida també treballa fora de casa, s’ha observat que en un 53% pateix més estrès laboral que qui no cuida", afegeix.
Cuidar-se és el primer pas per cuidar. La millor manera d’evitar aquesta sobrecàrrega és prevenir-la. I per fer-ho, el més essencial és no deixar que la persona cuidada passi a ser el nostre centre d’atenció i dedicació exclusiva. "Alhora és important cuidar-nos, d’entrada, en aspectes més bàsics: una dieta saludable, hidratar-nos bé, fer exercici i descansar", indica.
Quines coses podem fer per prevenir la sobrecàrrega? És bàsic saber com és la malaltia que pateix la persona que cuidem, quina evolució té i tindrà, i quines noves necessitats apareixeran. Això ens permetrà planificar millor les necessitats actuals i futures.
L’infermer Francisco Cegri destaca la importància de no responsabilitzar-nos únicament nosaltres de la persona que cuidem. Per evitar assumir-lo de forma exclusiva, fem una reunió familiar i repartim càrregues econòmiques, materials i personals, i acordem el compromís de l’atenció entre tots. I en fer-ho, escrivim els acords per evitar conflictes de futur.
Afegeix que cal invertir temps a cuidar-nos. A vegades necessitem parar un temps per poder carregar-nos d’energia i seguir, per això cal sortir de tant en tant i fer activitats que ens puguin distreure com anar al cinema, anar a sopar amb la parella o amics, passejar, o fer exercici. I no renunciem a unes vacances, encara que sigui pocs dies, perquè és un respir físic i psicològic.
També s’ha de saber demanar ajuda. No dubteu en posar-vos en contacte amb els professionals sanitaris de l’Equip d’Atenció Primària (metgessa, infermer-a, treballador-a social) si necessiteu informació per atendre a la persona malalta, si presenteu símptomes de sobrecàrrega o si preciseu informació sobre recursos de suport, ajuts socials i econòmics disponibles.
