Ha volgut fugir Antonio Soto, en aquesta exposició, dels números i les estadístiques que normalment acompanyen les denúncies de vulneració dels drets humans. Amb l’única excepció de "Acusación", en què sí que esmenta els sis-cents milions de nens que, segons l’UNESCO, viuen en l’absoluta pobresa, els tres-cents mil que estan lluitant en algun dels 32 conflictes armats que hi ha al planeta (on nou de cada deu morts són civils) o els onze milions de mines antipersones que es calcula estan al món "a punt per a rebentar qualsevol que les trepitgi". Tampoc ha buscat fer el retrat dels damnificats, sinó "ser més psicòleg, mostrar la situació amb el gest, el rostre, la mirada, i que l’espectador s’impliqui en l’obra. Que se senti interpel·lat. És la seva manera de lluitar contra el fet "que no son seres humanos, sino recursos humanos/ que no tienen cara, sino brazos/ que no tienen nombre, sino número", com diu Galiano en el poema. També és un projecte que ha anat evolucionant des de la primera exposició, fa set anys". A Terrassa, les visites guiades a "Los Nadies" s’han realitzat a través del Pame, a iniciativa de l’Església Unida de Terrassa, emmarcada en un projecte sobre els drets humans, i amb la col·laboració de Cristians per Terrassa. Antonio Soto, que ha estat durant deu dies a la nostra ciutat, n’ha fet un total de 35, i ha explicat la seva obra a unes 1.200 persones, de grups d’escoles i instituts, Creu Roja, un equip de treball social de l’Hospital de Terrassa, esplais juvenils, associacions d’integració social i diverses entitats.
