Terrassa

Terrassa vol protegir 1.300 hectàrees dins el Parc Natural 

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i L’Obac ampliaria els seus límits de protecció cap al sud, l’est i l’oest si propera la proposta de cinc municipis vallesans d’incorporar al parc els seus espais naturals de gran valor paisatgístic. Terrassa, Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses i Castellar han fet pública la seva voluntat d’instar a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat a iniciar els tràmits necessaris.

El procés fa anys que dura i ara dóna un pas definitiu amb l’acord signat pels ajuntaments vallesans. Els municipis han anunciat que instaran a la Generalitat a iniciar els tràmits per aprovar l’ampliació del perímetre del parc. L’administració autonòmica és la responsable de la declaració de tots els àmbits de protecció i de l’ampliació dels parcs naturals. També demanaran a la Diputació de Barcelona, com a gestora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que enceti la tramitació del pla especial que regula les normes urbanístiques i d’usos. El procés per a l’ampliació del parc natural es farà en el marc de la Ley d’Espacios de Interés Natural i necessitarà uns tres anys de tramitació.

Alguns dels ajuntaments que proposen incorporar els seus espais naturals al parc ja disposen de figures de protecció pels sòls no urbanitzables que ara volen situar sota el paraigües de l’espai natutal protegit. És el cas de Terrassa, que contempla la incorporació al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac de més de 1.300 hectàrees de sòls forestals de pinedes i alzinars. Es tracta d’espais naturals situats en l’àmbit del Pla de l’Anella Verda, que recentment es va incorporar al Pla d’Ordenació Urbana Municipal.

Els municipis de Vacarisses i Viladecavalls han aprovat plans especials de protecció de la Serra de Coll Cardús, que també proposen incorporar al Parc de Sant Llorenç. Pel que fa a Matadepera, el municipi veí vol que l’espai d’interès naturtal creixi per acollir els terrenys de sol no urbanitzable que estan situats al sud-est del seu terme municipal.

D’altra banda, Castellar ja ha iniciat el debat sobre l’ampliació del parc natural en el marc de la revisió del seu pla d’ordenació. En aquest moment, el Consistori debat quin tram del seu terme municipal s’hi podria incloure.

Avantatges també econòmics
Al Parc Natural el seu director, Àngel Miño, valorava ahir el gest dels municipis vallesans com a "un reconeixement important de la tasca de gestió, conservació de la biodiversitat i de la gestió de l’ús públic del parc". També "de l’alta valoració que en té la societat".

Fa anys que els municipis que formen part del Consell Coordinador del Parc Natural de Sant Llorenç comenten la proposta de modificar els límits. La incorporació de les seves zones agrícoles i forestals no urbanitzables a l’àmbit protegit permetrà augmentar i consolidar el nivell de protecció d’aquests espais i també afavorirà que siguin beneficiaris dels programes de gestió, vigilància, prevenció d’incendis i de senyalització que la Diputació porta a terme al parc com a gestora.

L’ampliació de límits suposaria el traspàs a la institució provincial de les inversions en el territori protegit, la cura dels equipaments, el desenvolupament d’eines de conservació, dinamització, la senyalització de camins, els treballs de manteniment forestal i seguiment d’espècies, així com les tasques de conservació i la regulació de l’ús públic.

L’ampliació dels límits requerirà un increment de l’equip que gestiona el Parc Natural , integrat actualment per més de vint professionals que se n’ocupen del manteniment(5), de la vigilància (10), les tasques tècniques (6-7), de l’atenció al públic i administració (2-3).

La clau
La ciutat proposa incorporar a l’espai protegit una part de l’Anella Verda, el cinturó verd que envolta la ciutat. Concretament 1.300 hectàrees de sòls forestals de pinedes i alzinars

To Top