El grup Mártires del Compás, liderat per l’incombustible Chico Ocaña, va omplir dissabte la sala Rasa 64 d’incondicionals davant els quals va interpretar un bon grapat dels seus hits, corejats pel respectable, i una mostra dels seus temes nous.
Aquell dia va quedar més que demostrat que l’efecte Mártires té continuïtat a Terrassa, tot i la seva llarga desaparició dels escenaris i tot i el recanvi generacional… dissabte, a la Rasa 64, hi van conviure els aficionats d’ahir i d’avui.
La banda, com és habitual, va ser molt generosa amb el respectable, brindant un concert llarguíssim al qual no van faltar peces emblemàtiques com “Tiriti rap”, “Oremus”, “¡Oh! Galicia calidades”, ¨”Por el centro”, “San Roque” o “Chu Lailo La Leilo”. Aquest tema va tenir un moment molt especial: la pujada a l’escenari de la filla de Chico Ocaña, Natalia, que va recolzar a la cantant Rocío Vázquez en els cors d’aquesta peça.
Les mencions a la seva filla Natalia, que encara és menor d’edat i viu a Barcelona, van ser freqüents. Els detalls de la seva vida privada, com quan Chico Ocaña va parlar de la seva filla com de la seva versió millorada, també les va compartir Rocío Vázquez, quan va dedicar “Colores” a Juani, qui va ser la “Celestina” del seu casament amb el seu actual marit.
Aquestes anècdotes es van sumar a les mencions de caràcter social o polític que va fer Chico Ocaña, molt lligades a les seves cançons: la immigració, Evo Morales i la seva chamarra, l’onada de protesta social a Xile, Colòmbia i altres parts del món, les seves paraules contra el neoliberalisme salvatge: “Voteu amb el cap”, va arribar a dir.
Peces noves
A les composicions més conegudes del seu repertori, s’hi van sumar un bon grapat de peces noves, on es manté intacta la força compositiva del líder de la formació. Aquestes cançons formaran part d’un nou disc, que Chico Ocaña vol gravar el més aviat possible.
Mentrestant, continuen amb aquesta gira, que a Terrassa va fregar les localitats exhaurides. I demostrant, al marge d’haver sabut mantenir la fidelitat dels seus incondicionals, que continuen apostant per donar un segell personal al seu compàs, sense deixar de banda el virtuosisme. Chico Ocaña té cada vegada la veu més ronca, incorporant aquesta circumstància a la idiosincràsia de la formació.
Com a bona notícia, a més, està el fet que encara el comiat de la formació trigarà, ja que de moment el seu projecte immediat és continuar amb cançons noves.
