Aquest ple municipal de novembre, l’Ajuntament de Terrassa ha aprovat inicialment el Pla Local d’Habitatge que haurà de marcar les polítiques en aquest àmbit fins al 2026. Es tracta d’un pla extens, exhaustiu i rigorós, que s’ha elaborat amb la participació de la ciutadania, grups d’interès i grups municipals que han compartit reflexions, idees i opinions entorn de la temàtica de l’habitatge.
El document té una part de diagnosi i anàlisi, on es fa una valoració de l’actual situació de Terrassa: analitza l’estructura residencial, quin parc d’habitatges tenim, les característiques de la tinença i ús, quina és la demanda de vivenda i quina l’oferta i les característiques de la població. D’aquesta manera, la diagnosi del pla ens ofereix un diagnòstic de les persones que necessiten i necessitaran habitatge protegit o social i ajudes.
Com a exregidora d’Habitatge, crec que és important l’anàlisi del planejament urbanístic (el sòl urbà consolidat i el no consolidat) i el patrimoni municipal de sòl i habitatge que inclou aquest pla, ja que aquesta informació ens permet conèixer de manera fefaent el potencial total d’habitatges de la ciutat i en particular del d’habitatges en règim de protecció oficial. A més, el document avalua tots els recursos i serveis dels quals disposa actualment l’Ajuntament de Terrassa amb incidència en l’habitatge, així com la tasca que fan les organitzacions no municipals i les entitats dedicades a la protecció de les persones en risc d’exclusió social. Així doncs, el pla que acabem d’aprovar té un caràcter molt social i això penso que reafirma el seu objectiu principal: garantir el dret a l’habitatge a la nostra ciutat.
Des d’aquest Ajuntament, i ho conec de primera mà, portem molts anys intentant fer front cada dia a la problemàtica de la manca d’habitatge d’emergència, de vivenda assequible i la pobresa energètica. Terrassa, com d’altres municipis, disposa d’un parc d’habitatges envellit i d’un nombre important de vivendes que, per les seves característiques, les fan inaccessibles. Però també som una ciutat que ofereix moltes oportunitats. Per abordar cada situació, calen estratègies a mitjà i llarg termini que siguin consensuades i transversals; que pensin en concret però també estiguin enfocades a la globalitat de la ciutat. En una segona part, el pla recull les estratègies concretades en accions que aquest Consistori seguirà els propers anys en matèria d’habitatge. Les actuacions hi són detallades, calendaritzades i també quantificades ja que s’ha fet una exhaustiva estimació econòmica de cada mesura i s’ha fixat la font previsible de finançament per a cada actuació, així com els indicadors de resultats, de seguiment i avaluació.
El Consell Municipal d’Habitatge que s’ha de constituir en farà el seguiment i vetllarà pel compliment de totes les propostes. El pla comença a caminar i ho fa perquè Terrassa segueixi avançant en polítiques d’habitatge. En aquest sentit, però, cal recordar que la política pública d’habitatge no es pot fer només des dels ajuntaments, sinó que necessitem la confluència de diverses institucions: els governs de l’Estat i de la Generalitat no poden estar absents en la protecció d’un dret constitucional. És obligació de totes les institucions vetllar perquè hi hagi els recursos públics suficients per garantir l’habitatge a tothom, per lluitar fermament contra l’especulació, per fomentar el lloguer social i assequible. En definitiva, per garantir arreu la funció social de l’habitatge.
L’aprovació del Pla Local d’Habitatge, doncs, no és el final de res sinó tot el contrari. És el punt de partida per a les polítiques que vindran i que caldrà desenvolupar amb determinació i amb el compromís adquirit en els plans de mandat dels equips de govern present i futurs.
Animo cada ciutadana i ciutadà de Terrassa a fer una lectura del Pla Local d’Habitatge, perquè les dades que inclou no són menors i ens conviden a tots i totes a la reflexió i l’anàlisi.
