La SIDA és avui una malaltia crònica i fa anys que estudis científics proven que una persona infectada i en tractament, amb càrrega viral indetectable, no transmet la malaltia. Així i tot les persones amb VIH continuen sotmeses a l’estigma i a la discriminació, víctimes d’un tracte desigual en l’accés als serveis sanitaris, al mercat laboral, a l’habitatge i en les seves relacions personals. Actúa Vallès surt al carrer demà per a denunciar aquesta discriminació amb la campanya "Jo me la vull treure".
Ho farà al Raval de Montserrat (vegeu requadre) i serà la primera d’un seguit d’activitats a la ciutat amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, que es commemora l’1 de desembre. Enguany se celebra el 25 aniversari de la Comissió de la sida de Terrassa, integrada per l’Ajuntament, Mútua Terrassa i el Consorci Sanitari, amb la col·laboració d’Actúavallès, AIDE, ALBA i LGTB Terrassa.
Durant tot el dia de demà, a l’Ajuntament onejarà una bandera blanca amb un llaç vermell i a la nit la façana s’il·luminarà de vermell. Dilluns 2 de desembre, la Sala Cúpula del Teatre Principal acollirà un reconeixement als integrants de la Comissió de la Sida de Terrassa per 25 anys de treball en la prevenció de l’VIH en l’àmbit educatiu i comunitari. A les 19 hores, hi haurà batucada al Raval, on es donarà lectura al manifest "Ni estigma, ni discriminació".
A Terrassa, durant tota la setmana s’ha fet la prova ràpida del VIH, gratuïta i confidencial, al CAP Nord i a la seu de l’Associació Alba, als CAPs, als instituts de secundària, les biblioteques municipals, la Casa Baumann, els centres cívics, els mercats i a les seus de les associacions ALBA, AIDE i LGTB Terrassa.
Des de 1981
Els primers casos de Sida és van detectar el 1981 i avui la infecció de l’VIH continua sent un problema de salut pública prioritari. A Terrassa s’han diagnosticat 232 casos en el per iode 2001-2018. 192 són homes i 40 dones.
L’any passat es van notificar 16 persones portadores de VIH a la ciutat, on la mitjana d’edat dels diagnosticats se situa entre els 30 i els 39 anys. Les vies de transmissió més habituals són a Terrassa, com a la resta de Catalunya, les relacions homosexuals (41%), seguides de les relacions heterosexuals (34%) i els consumidors de drogues per via parenteral (8%).
"Actualment el VIH segueix associat a un estigma social que afecta a tots els àmbits de la vida diària de les persones que ho pateixen -comenta Alberto Capitán, director d’Actuavallès-. És per això que tot i els avenços mèdics que hi ha hagut, cal més que mai fer èmfasi en l’erradicació de l’estigma".
Actuavallès atén anualment unes cent persones amb VIH, la majoria de les quals reconeix haver patit algun tipus de discriminació. Especialment en sectors públics com el sanitari "on es posen guants per fer una analítica tot i saber que es tracta d’un VIH amb virus indetectable", explica Ester Artigas, tècnica de projecte d’Actuavallès.
L’ONG Actuavallès desenvolupa quatre programes per donar resposta a les necessitats de la infecció per VIH i atendre a les persones afectades. El "Cafè positiu", un pis d’acollida per a 8 persones, el servei SAVA d’acompanyament a la vida autònoma i un projecte d’inserció laboral.
Amb l’estigma es dispara el risc
ONUSIDA ha publicat diferents informes que proven com l’estigmatització està bloquejant l’accés als serveis de prevenció, al diagnòstic i al tractament del VIH, el que comporta un increment de risc per a totes les persones.
"Quan les persones que viuen amb el VIH o en risc de contreure’l pateixen discriminació en un entorn sanitari, decideixen ocultar-se. Això repercuteix greument en la nostra capacitat per a fer arribar a la població serveis de diagnòstic, tractament i prevenció del VIH", va afirmar Michel Sidibé, director executiu d’ONUSIDA al Foro Social del Consell de Drets Humans. "L’estigma i la discriminació constitueixen una agressió als drets humans i posen en perill les vides de les persones que viuen amb el VIH i la dels principals grups poblacionals en risc de contreure-ho".
Actuavallès fa una crida a la sensibilització per què "les repercussions són molt dures". Hi ha usuaris que pateixen rebuig familiar, en l’àmbit laboral i de parella. Les dones "ho viuen amb més culpabilitat, els costa més acceptar-ho, tenen més por a visibilitzar-ho". Moltes, comenta Artigas, "en ser diagnosticades es plantegen el suïcidi".
Als 19 països on ONUSIDA disposa de dades, "una de cada quatre persones seropositives ha estat discriminada en entorns sanitaris i una de cada tres dones que viuen amb el VIH ha sofert almenys un tipus de discriminació en contextos sanitaris respecte a la seva salut sexual i reproductiva".
