uan la gent es jubila, espera rebre el reconeixement a l’esforç fet durant la seva vida labora, a través de la pensió i la corresponent compensació econòmica. Reconeixement esperat. També hi ha reconeixements inesperats. Per exemple, els trobem en els premis concedits per les institucions que, a través de les corresponents bases i tribunals, premien treballs fets o trajectòries professionals o humanes.
Ara ha coincidit, com cada fi de Novembre, la convocatòria del lliurament dels premis acadèmics i periodístics que cada any convoca AECOC i la convocatòria de la festa d’Amics de la UAB que lliura els premis de les biblioteques i dels amics dels amics.
A l’AECOC hi ha 10 estudiants, 2 per distinta categoria (màrqueting, sostenibilitat, tecnologies aplicades y cadena de subministrament) que han aconseguit el premi amb la realització dels seus treballs de fi de grau o fi de màster. Satisfà veure els bons temes escollits i la seva realització. És mot emocionant veure les il·lusions dels premiats davant les noves oportunitats que el reconeixement els hi obre. Els premis inclouen contractes de pràctiques en empreses líders en el sector de gran consum. A l’estudiant que seia al meu costat, li brillaven els ulls a la seva alegre cara enfront del nou repte de traslladar-se de ciutat i incorporar-se en un equip d’altes capacitats en l’àmbit del màrqueting en una gran empresa fabricant de productes de marca. També, en l’apartat del periodisme es va premiar a la trajectòria de Pepa Bueno, actual presentadora de l’informatiu del vespre a la Cadena Ser. Quanta raó tenia quan va reivindicar en la seva intervenció, a l’autèntic periodisme enfront al repte digital. Només el periodisme pot explicar el perquè de la notícia més enllà de l’exclusiva o la rapidesa en la comunicació. El periodisme crea continguts i d’altres simplement difonen fets, massa sovint sense fonament. Aquesta és la gran diferència! El periodisme viurà eternament i ha d’esforçar-se (com tots) a adaptar-se als canvis. També va voler fer referència en la seva intervenció a la seva condició de dona. Homenatjar a dones és també un èxit dels canvis socials.
També la perspectiva feminista ha tingut un ressò en els premis 2019 dels Amics de la UAB, quan entre els guardonats es troba la geògrafa de gènere Maria dolors Garcia Ramon. En la seva intervenció va destacar els enfocaments feministes en la recerca universitària i també va aprofitar per mostrar el seu convenciment de la importància de les metodologies qualitatives davant dels números de la recerca quantitativa. Cal també realçar altres guardonats que han fet molt per la UAB com en Joan Carbonell, n’Albert Busquets, en Jose Manuel Blequa, en Miquel de Moragas i l’animador cultural Martí Olaya .
Tornem al jubilat. Ell sap que la seva pensió estarà referenciada a l’aportació feta durant la seva vida laboral a través dels pagaments mensuals dels impostos. La materialització del reconeixement en la pensió monetària, és un dret legal regulat pel barem corresponent a la cotització realitzada. Quan la cotització ha estat petita, el jubilat tindrà una pensió petita. I quan és gran, està topada en un màxim insuperable que actualment està en uns 2.700 mensuals bruts.
El manteniment del poder adquisitiu del jubilat és una preocupació que condiciona el comportament del treballador i l’empresa en el moment de la cotització, sobretot a partir dels 49 anys. Quan l’únic ingrés del jubilat prové únicament de la pensió i no hi ha patrimoni que deixi rendes o que es pugui convertir en diners amb la seva venda, sovint el poder adquisitiu disminueix dràsticament, amb totes les corresponents conseqüències en l’àmbit del consum i benestar. En canvi, si es disposa de fons (plans privats de pensions) o de propietats que deixen rendes, es pot mantenir el poder adquisitiu en situacions en què no hi ha endeutament i compromisos de despesa periòdica. En aquest context, llegim que els autònoms només arribaran al 42% de la pensió de l’assalariat. L’OCDE adverteix sobre l’alt percentatge d’autònoms (70%) que s’acull al pagament mínim de la cotització. Actualment no hi ha cap obligació a fer-ho en relació amb els ingressos tal com passa amb els assalariats. En altres països això no és així i dubto molt que qualsevol govern (de qualsevol color) pugui canviar la situació: qui li dirà a l’autònom que cotitzi més en funció dels seus ingressos? Avui en dia la quota d’autònoms té un topall de nivell mínim a 212, 45 euros (per ingressos de 944 a 1.133 euros) al que s’ha de sumar el 26,5% sobre la quantitat d’ingressos que superi els 1.133.
Molts autònoms que no esperen reconeixement, se’l prenen per avançat, reduint al màxim les aportacions a la seguretat socials. Val la pena? No sabem del nostre imprevisible futur i l’assentament de puntals sobre els que recolzar-te passa per moltes opcions personals que cal treballar durant la vida econòmicament activa…. Per cert: us reconeixeu en aquest soroll tan gros que es diu Black Friday? El petit comerç i el de productes quotidians (supers), no! I vosaltres?
Reconeixements….
*
gabriel izard@uab.cat
