Van en equips de dues persones, acostumen a ajudar-se d’un petit camió grua i procuren no interferir en el trànsit rodat. Amb aquest "modus operandi" s’han canviat ja amb èxit i escàs trastorn en el dia a dia de la ciutat el 70% de les llumeneres de Terrassa per unes noves que incorporen tecnologia led, molt menys contaminant i més eficient que les bombetes de vapor de sodi o de mercuri que es feien servir fins ara. La iniciativa s’emmarca en el projecte global Terrassa Energia Intel·ligent.
El canvi de llumeneres als fanals va començar el març d’aquest any i s’espera que totes estiguin renovades el mateix mes del 2020. Les tasques van a bon ritme. De moment, de les 28.617 llumeneres existents, s’han canviat ja més de 20 mil, el que suposa el 70,6% de la feina prevista. Manquen encara més de 8 mil llumeneres per renovar, però l’Ajuntament confia que estaran enllestides en la data prevista.
La renovació de l’enllumenat públic forma part del projecte Terrassa Energia Intel·ligent (TEI), que té altres tres potes importants: la renovació de la flota d’autobusos per vehicles híbrids, la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum a 15 equipaments i la renovació de la il·luminació interior en edificis municipals. Aquest projecte, que s’emmarca en l’estratègia d’"smart city", té per objectiu reduir el consum energètic, millorar l’eficiència energètica i disminuir les emissions de CO2. La inversió prevista és de 22 milions d’euros, que va a càrrec de l’empresa adjudicatària, Imesapi. Amb l’estalvi energètic que es generarà a la factura, l’Ajuntament anirà pagant anualment, durant 14 anys, a l’empresa fins a liquidar la inversió. Amb el TEI, el consum anual energètic es reduirà en 17 milions de kWh, amb la qual cosa, la factura elèctrica anual baixarà a 1,72 milions d’euros i l’emissió anual de diòxid de carboni serà gairebé 6.000 tones menor que fins ara.
El coordinador del projecte a l’Ajuntament, Albert Marín, destaca que el canvi de llumeneres s’està fent de manera molt tranquil·la, sense ocasionar gairebé cap impacte sobre el dia a dia de la població. La renovació de les làmpades s’ha planificat, precisament, per no generar un trasbals a la ciutat. Per exemple, als carrers com Arquimedes, Galileu o Sant Antoni s’ha treballat de nit per no interferir en la circulació dels autobusos. Els operaris tenen indicacions d’envair el mínim possible la calçada per minimitzar els talls de carrer i no es treballa des de les 8 del matí fins a les 9.30 hores per facilitar l’entrada a escoles. Cada canvi de llumenera implica 15 o 20 minuts de feina.
Els problemes més destacables en aquests darrers mesos han estat les avaries a l’enllumenat públic, especialment durant juliol i agost, pel fet que s’ha anat canviant les làmpades sense substituir els quadres elèctrics de comandament, tot i que també es renovaran. Les tasques de substitució van començar per les grans avingudes i ara ja s’està actuant a l’interior dels barris.
Sensació de menys lluminositat
Marín explica que els nou fanals que es col·loquen són pràcticament idèntics als que hi havia fins ara, únicament que la llumenera ara està formada per un quadre de leds i no per bombetes. L’efecte que provoca quant a la sensació de lluminositat sí que és molt diferent. Els fanals antics acostumaven a ser arrodonits i, tot i que la llum estava dirigida cap a baix, també donava molta llum a les façanes. De fet, els primers pisos d’alguns carrers notaven aquesta sobreil·luminació.
Ara, les noves llumeneres de leds són planes i el tipus d’enfocament que tenen és més controlat. "Ens permet enfocar millor el que realment volem il·luminar en funció del carrer. Es pot passejar per un carrer ben il·luminat, d’una paret a una altra, però no els primers i segons pisos. Fins ara hi havia molta llum intrusa que entrava dins les cases", comenta Marín. Aquest canvi en l’enfocament pot donar la sensació de menys lluminositat al carrer, admeten a l’Ajuntament. Molts veïns es queixen. Com al carrer del Pintor Viver, on parlen de "deficiències greus" d’il·luminació.
A l’interior del casc urbà s’ha optat per col·locar leds que aporten llum càlida per no interferir en el ritme biològic propi de l’horari nocturn. Als barris situats més a la perifèria, s’ha optat per instal·lar llum àmbar per no interferir en el descans dels veïns ni tampoc en la vida de la fauna salvatge. Aquest és el tipus d’il·luminació que es col·loca a les zones de parc natural.
