L’emissió o pèrdua incontrolable d’orina mentre l’infant dorm, sense despertar-se és un problema comú entre els menors. Segons els experts aproximadament el 16% dels nens, fins als 5 anys i el 10% als 6 anys mullen el llit de nit sense adonar-se’n. Tot i ser una alteració freqüent socialment es considera inacceptable. Molts pares no entenen per què li passa aquest problema al seu fill. Ho atribueixen al descuit, la vagància o la falta d’interès i, en casos extrems, opten per infligir un càstig, gest en absolut recomanable i, segons els experts mai és la solució.
Aquest trastorn, conegut com a enuresi, segons l’Organització Mundial de la Salut, és degut a una alteració del sistema renal. En la majoria dels casos té el seu origen en la sobreproducció d’orina nocturna o la capacitat reduïda de la bufeta. La incapacitat per despertar-se pot ser una altra de les causes. “En menys del 10% dels infants afectats la causa és psicològica, mentre que a més del 90% l’origen és purament mèdic i aquesta alteració és molt fàcil de corregir, amb la realització prèvia d’un estudi i el tractament adequat”, segons el doctor Ruiz de la Roja. Per als pediatres pot arribar a ser una malaltia, sobretot si és crònica i es produeix entre dues i quatre nits al mes i durant almenys tres mesos consecutius.
Hi ha dos tipus d’enuresi:
– La primària. La que pateix el nen que sempre s’ha fet pis al llit. Suposa el 90% dels casos i sempre té una causa mèdica de fons que es pot diagnosticar i tractar.
– La secundària. Nens que deixen de tenir pèrdues nocturnes i tornen a patir-les al cap d’un temps. Representa el 10% dels casos i normalment el seu origen és psicològic.
Els nens afectats viuen aquesta pèrdua incontrolada de l’orina durant la nit com a una de les experiències més traumàtiques de la seva vida, comparable al divorci dels seus pares. El desconeixement o, en molts casos, la vergonya de reconèixer públicament el problema fan que no s’abordi de manera adequada, que els pares no acudeixin al pediatra i que no s’intenti posar solució. El fet de no prendre mesures té conseqüències en l’autoestima, socialització, rendiment escolar o el son del nen, entre altres aspectes. Els nens es veuen severament afectats i adopten conductes com ara evitar passar la nit a casa d’amics o familiars o acudir a excursions del col·legi o a campaments d’estiu.
Per al doctor Juan Carlos Ruiz de la Roja, cap d’Urologia de l’Hospital Santa Cristina de Madrid, director de l’Instituto Urológico Madrileño i autor del llibre “Por qué se orinan los niños en la cama”, a part de les seqüeles psicològiques que deixa en el nen fer-se pipí i que no es tracti aquest trastorn també afecta la vida dels pares, que s’hauran de despertar i no podran descansar adequadament”. Només 2 de cada 10 nens o joves són avaluats i tractats per un metge. Per al doctor Ruiz de la Roja “no és lícit, coneixent les causes mèdiques, que un 60% dels nens segueixi utilitzant bolquer i l’altre 40% encara mulli el llit”. Afegeix que és inacceptable subestimar el seu patiment i la repercussió en el seu dia a sia. “Si coneixem l’origen de l’enuresi, tant metges com famílies, hem de buscar una solució. L’enuresi després dels 5 anys d’edat del nen té una tassa de cura alta, però els estudis ens indiquen que actuar aviat permet que deixin d’orinar-se abans i que les complicacions siguin més lleus i desapareguin abans.
Una part important dels pares evita abordar el problema i no és conscient què en cas de no actuar el problema de l’enuresi pot persistir en l’adolescència i, fins i tot en l’edat adulta, amb les conseqüències negatives que li pot comportar a l’afectat.
També cal tenir en compte el que suposa haver de canviar i rentar sovint els llençols així com l’ús de bolquers. Pediatres, pares i educadors haurien de parlar de l’enuresi sense tabús, cercar ajuda i normalitzar el problema per mitigar l’impacte de la malaltia en l’autoestima del nen. De fet, el Dia Mundial de l’Enuresi 2019, celebrat el 28 de maig, reconeixia la necessitat d’actuar amb el lema “És hora d’actuar”.
