Bernat Llonch, graduat de la novena promoció de l’ESCAC, és l’únic terrassenc a l’equip tècnic de "La hija de un ladrón", l’aclamada "opera prima" de Belén Funes, també ex-alumna de l’ESCAC, protagonitzada per Greta i Eduard Fernández, que ha estat premiada als festivals de Valladolid, Sant Sebastià, Tessalònica i Lleida i que demà arriba a les pantalles de tot l’estat. Rodada en part a la ciutat, el mes passat se’n va fer una preestrena al cinema Catalunya. Bernat Llonch hi va treballar a l’equip de producció.
Vostè és “unit production manager”. En què consisteix aquesta feina?
Gestiono l’equip de producció. El cap de producció coordina el pressupost i la meva feina és que el director de la pel·lícula tingui tot el què necessiti pel rodatge -lloguer de camions, cotxes, llums, material de càmera, localitzacions, etc.- sense passar-nos del pressupost.
Això ha estat fàcil a “La hija de un ladrón”?
"La hija de un ladrón" és una pel·lícula de baix pressupost. Quan tens pocs mitjans, cal ser imaginatiu. I també tirar de contactes.
Per exemple?
Per exemple, buscàvem un pis construït més o menys als anys 70 o 80 que fos gran, perquè hi havien de cabre les càmeres i el material de rodatge. Jo havia compartit fa un temps amb uns amics un pis d’aquestes característiques per la zona del carrer de Nicolau Talló. Quan preparàvem la producció, em vaig assabentar que estava en venda. Vaig anar a parlar amb la propietària i va estar encantada de llogar-nos-el per dues setmanes perquè hi poguéssim rodar. Em va fer molta il·lusió. Un altre pis en el qual vam rodar era la casa de l’àvia de la cap de localitzacions.
A Terrassa també van rodar al pati de la Societat Coral Els Amics?
Si. Les localitzacions d’una pel·lícula solen estar molt fraccionades. L’exterior és d’un edifici i l’interior d’un altre, que pot estar en un altre barri o fins i tot en una ciutat diferent. "La hija de un ladrón" està rodada a Terrassa i Barcelona. A Barcelona vam rodar als barris de la Trinitat, del Besós, a la Meridiana… A Terrassa, a més del pis que li deia abans, el pati on es fa la festa és el de la Societat Coral Els Amics, al carrer Pantà, encara que a la pel·lícula de fet no es reconeix, podria ser qualsevol lloc, però és allà.
Però l’interior no, oi?
L’interior es va filmar en un local prop del port de Barcelona. En principi, tota la seqüència de la festa l’havíem de rodar en un bar a la comarca del Maresme però unes obres al carrer ens ho van impedir i aleshores vaig proposar traslladar el rodatge a Terrassa. Sempre que puc, procuro portar els projectes a Terrassa.
Què més ha rodat a Terrassa?
Ara estic treballant en una sèrie per a Movistar + que es diu "Los espabilados", amb guió d’Albert Espinosa, el de "Polseres vermelles". Hem rodat dos dies a l’Hospital de Terrassa. Precisament, vam rodar-hi l’endemà del dia que es va fer la preestrena de "La hija de un ladrón".
Ha treballat molt a televisió?
Sí, he fet coses al cinema, com "Estiu 1993", el documental "Barcelona, la rosa de foc", uns quants curts, però sobretot treballo en pel·lícules per a televisió. Una de les primeres coses que vaig fer va ser la mini-sèrie "Les veus del Pamano" (2009), com a segon ajudant de producció. I una de les darreres, el gener d’aquest any, ha estat "L’enigma Verdaguer", que es va passar a TV3 per la Diada i que ha estat la TV movie més vista del 2019.
