Les relacions familiars no sempre són amables. Al contrari, són molt amargues. Grans dramaturgs i guionistes de cine han portat a escena retrobaments que acaben amb més d’una vaixella pels aires i un fort de cop de porta. A "La reina de la bellesa", de l’autor irlandès Martin McDonagh, també es parla de la família però en la intimitat. En aquesta obra, les protagonistes són dues dones, una mare (Mag Folan) i una filla (Maureen), que viuen a Leenane, un petit poble d’Irlanda, on hi ha poques coses per distreure’ns, només algun pub i algun ball d’envelat. La mare es fa gran i vol retenir la seva filla perquè en tingui cura. La Maurenn, però, ja ha esgotat la paciència. La dependència creada fa que la filla a penes pugui respirar. La Mag només sap demanar i exigir i no és capaç de donar res a canvi. La filla, que ja ha complert els 40 anys, sent que la vida se li escapa, vol conèixer món, enamorar-se, marxar, fugir.
"La reina de la bellesa" no dóna treva. Des del començament fins al final, hi ha un duel de mare i filla d’extrema duresa que no minva. Al contrari, les discussions s’agreugen cada vegada més i també les actituds i els comportaments fins a arribar a fer-se-mal físicament. Aquesta obra es va estrenar a Catalunya fa vint anys. Hi vam assistir i, a la sortida, ja vam considerar que era un text potent i que sacsejava profundament. I més si tenim en compte que l’autor, McDonagn, la va escriure amb només 26 anys. Una edat jove per descriure un ambient tan extremadament dramàtic.
Perquè a "La reina de la bellesa", en realitat, no passa gran cosa. Volem dir que el relat va aprofundint sobre el mateix, sobre les relacions tòxiques de la mare i la filla, sense que es vegi alguna cosa que posi el punt final. Ni res ni ningú. Apareix un jove que podia ser la llum però només s’aixequen falses expectatives; s’evapora. I aquest jove, junt amb el seu germà, tampoc transiten per un camí de roses encara que troben escapatòria. L’autor escull una mare i una filla com el centre d’atenció però apunta més temes col·laterals com la immigració, la política. I els posa en un pla emotiu de gaudir i fracàs fins a l’extrem. Tots els actors s’enfronten a un text exigent i defensen els seus personatges amb molta energia. Destacar especialment les dues actrius protagonistes, Marta Marco, i Marissa Josa, de Terrassa, que han de liderar un duel interpretatiu gens fàcil, de molta tensió, tant en els crits com en els silencis. Enric Auquer i Ernest Villegas s’enfunden en el rol de joves que s’intenten buscar la vida i volen atrapar el somni americà. Anotar que va haver-hi certs problemes amb el so i que, a estones, costava comprendre el què es deia.
