La setmana passada vaig tenir la sort de poder ser a la constitució del nou curs del CMIAT, el Consell de la Infància i l’Adolescència de Terrassa. Va ser una sort perquè en menys de dues hores al centre cívic President Macià es va generar un espai compartit en què els amics i les amigues del consell ens van transmetre les seves il·lusions, els seus dubtes, les seves ganes de participar i d’aprendre. Els nens i les nenes del CMIAT van tornar a fer evident que sí, que viuen la ciutat, que els preocupa el que passi a les seves places i carrers, que tenen veu i que la volen fer sentir.
I és que la infància i l’adolescència de Terrassa no són només el futur de la ciutat, en són ja el present. I no em cansaré mai de dir-ho. Viuen la ciutat com ho fem qualsevol de nosaltres, i tenen dret a opinar-ne, a decidir-hi i a construir-la. Ja n’hi ha prou que continuïn construint les ciutats els de sempre, com sempre i amb la mirada de sempre. Ja n’hi ha prou que siguin els homes, blancs, de mitjana edat i benestants els que decideixin cap a on s’ha d’anar. Ja n’hi ha prou que els adults mirin per sobre l’espatlla els més petits i les més petites com si les seves idees i propostes no tinguessin valor. Perquè el que ens va demostrar precisament el CMIAT l’altre dia és que no només tenen propostes, sinó que tenen una mirada lúcida, neta i solidària sobre el que els envolta que ja els agradaria a molts adults.
"Obligueu-nos a escoltar-vos." Això els vaig demanar als 140 nens i nenes de 5è de primària a 2n d’ESO dels set districtes de la ciutat que formen el CMIAT. Perquè escoltar-los és la nostra responsabilitat, com ho és allunyar-nos del parany de continuar com sempre. Per això, hi insisteixo, si mai hi caiem, que ens obliguin a escoltar-los. No només hi tenen dret, sinó que la ciutat no es pot permetre perdre la seva veu més temps perquè la seva és la mirada del 20% dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa. I no es pot construir una ciutat sense el 20% dels seus habitants. Que mai ningú no digui que no tenen ni veu ni vot.
La participació en totes les etapes de la vida és essencial per construir la ciutat conjuntament, però crec que encara ho és més en la infància. Vivim en una societat amb molt poca cultura participativa, degut bàsicament al funcionament tradicional de les administracions. Fomentar la participació des de la infància és, doncs, la millor via, no només per a la construcció de la Terrassa present, sinó per capgirar la societat futura.
El CMIAT, com a espai de participació, garanteix el dret a opinar i a decidir dels nens i de les nenes de la nostra ciutat, però alhora posa la llavor d’una ciutadania crítica i empoderada que pot donar la volta a com s’han entès fins ara les relacions entre l’administració i les persones. El CMIAT és, en definitiva, un altaveu i una arma de construcció massiva. I és amb projectes i espais com aquest que construirem la Terrassa present i futura, una ciutat que volem col·laborativa, justa, inclusiva i amb totes les persones al centre.
