Santi Ortiz és operador de càmera i està especialitzat en imatges aèries i en la tècnica coneguda com a “cap calent”. Ha elaborat reportatges de producció pròpia, ha col·laborat amb diverses cadenes de televisió i ha impartit classes de vídeo. Acaba de treballar en un migmetratge sobre la Sagrada Família que ha obtingut tres premis en un festival de cinema a Buenos Aires.
Què és un operador de cap calent?
El cap calent és una grua amb un sistema de posicionament de càmera a control remot.
Quant de temps fa que es dedica a aquest ofici?
27 anys. Soc tècnic i creador. Filmo i coordino imatges. Capto imatges amb grues, trípodes, càmera en mà, des d’un helicòpter…
La seva especialitat són les imatges aèries, oi?
Sí. Essent operador de cap calent vaig arribar a les imatges aèries. És el mateix però volant.
Què ha filmat que tots hàgim vist?
Per exemple, totes les manifestacions de la Diada. Fa poc vaig filmar la riuada de Montblanc i durant set anys vaig ser el productor de la Cursa de Bombers. Com a productor m’ocupava d’aconseguir i gestionar els recursos, les pantalles, els helicòpters, les cinc càmeres necessàries, les dues grues, els enllaços…
Com va començar?
Vaig descobrir el món de la televisió a TV20. Sap? Jo d’adolescent el que volia era ser disc-jòquei, m’agradava molt la música. Vaig començar a col·laborar a Egara Ràdio, punxant discos. Quan vaig tornar de la “mili”, acabaven d’aparèixer les televisions locals i els meus amics de la ràdio se n’havien anat a la “tele”.
I vostè va fer el mateix…
Sí, vaig començar a col·laborar a TV20. Allà vaig adonar-me que filmar era el que realment m’agradava i que el que volia era treballar a la televisió. Em vaig comprar una càmera i feia col·laboracions, substitucions…
Si fa 27 anys, devia ser el 1992. Va filmar els Jocs Olímpics?
Vaig filmar algunes imatges dels Jocs a Terrassa per a TV20, sense cobrar.
Recorda la primera feina que va cobrar?
Va ser a València, amb un realitzador suec que estava fent un reportatge de la Copa Amèrica de vela. Aquesta va ser la primera feina d’imatge aèria que vaig cobrar.
En aquests darrers anys hi ha hagut moltes innovacions tecnològiques i el panorama audiovisual ha canviat molt…
I tant! Abans tot era analògic; ara tot és digital. Les tècniques d’edició, el llenguatge…, tot ha canviat. Si no t’adaptes a les noves tecnologies i formats, et quedes enrere.
Ara la gent filma amb el telèfon mòbil. I de vegades amb drons.
Amb el mòbil filmar és a l’abast de tothom però el resultat, la qualitat, depèn de l’habilitat i la sensibilitat de qui filma. Pel que fa als drons, estan restringits. Cal una normativa molt estricta perquè són perillosos. Poden caure o xocar amb els helicòpters.
Vostè té la seva pròpia productora, oi?
Speed Video. He fet molts documentals culturals de producció pròpia, tot i que és complicat tirar endavant els projectes. He treballat en els documentals sobre Pickmann i Manuel Royes de la sèrie de Toni Verdaguer “Terrassencs/Terrassenques”; he rodat anuncis i fet reportatges de congressos, concerts i altres esdeveniments, un documental de l’Institut del Teatre sobre Anna Lizaran…
I coses per a TV3 i altres televisions, oi?
He treballat en programes com “Memòria de Catalunya”, trenta capítols sobre art, arquitectura, literatura, història…, en documentals sobre els Pirineus, l’Ebre des de l’aire, Aragó des de l’aire, al programa “El paisatge preferit de Catalunya”, que va tenir molts reconeixements, a “Oficis que es perden” per a TVE, a “Pequeños pero no invisibles”, per a la televisió aragonesa, que va tenir premis i molta audiència… També he fet feines de plató a Antena 3.
I ara acaba de treballar en un migmetratge premiat a Buenos Aires, “Sagrada Família. La Bíblia en pedra”. Ens en pot fer cinc cèntims?
Necessitaven un operador de cap calent i van contactar amb mi. Ja havia treballat abans amb el Jordi Roigé, el director. Va ser una experiència molt divertida. Vaig fer tot el rodatge del documental excepte les imatges d’arxiu. Amb arnès i casc, em vaig enfilar amb els paletes per captar imatges des de gran alçada. La idea inicial era filmar contingut per projectar a la pantalla turística de la Sagrada Família.
Però va quedar tan bé que el van presentar a un festival, oi?
Sí, al festival Arte Non Stop de Buenos Aires. Hi va aconseguir tres premis. A més, també l’han convidat al festival Religion Today a Trento (Itàlia).
