La jugadora terrassenca del FC Barcelona Vicky Losada, realitzarà el 31 de desembre un clínic al Camp Olímpic dirigit a nens i nenes entre 8 i 18 anys i organitzat per Play Sport Management. La futbolista internacional està ja a punt per debutar aquesta temporada, després d’una lesió. Losada parla de les seves expectatives de futur, de la vaga del futbol femení i dels seus objectius .
El que volem és fomentar, socialment, la presència de nois i noies, que sigui un clínic mixt encara que gairebé sempre venen més noies. Farem tecnificació en aquest estadi tant maco gràcies al suport que ens dona sempre el president del Terrassa.
Jo tinc els meus entrenadors, tots ells formats, però m’agrada sempre estar present i per això ho fem al matí. A mi m’agrada compartir les experiències amb els participants. L’altra vegada vam treballar control i passada i aquesta vegada farem més tecnificació.
M’agrada més que l’elit. És un sector completament diferent. És molt important que els nens i les nenes pugin amb molt bona formació i penso que existeix un forat en aquest sentit, sobretot en el món del futbol femení. M’agradaria millorar la feina d’aquesta etapa. Ara, estic dedicada en cos i ànima les 24 hores del dia al Barça. Però en el futur m’agradaria formar nens i nenes i per això estic fent aquestes iniciatives, sobretot aquí a Terrassa.
Si, m’agradaria començar a fer-ho pel que fa a formació i no se sap mai si després fer-ho a l’elit. Encara que penso que, personalment, també hauria de desconnectar una mica de l’elit.
Les dones de la meva edat som, probablement, les primeres que ens hem començat a formar i podríem ser les pioneres de portar el paper de les dones a una banqueta de futbol.
Quan es fa una vaga, la gent el que pensa primer és que ho fas per demanar més diners. I volia dir que el principi d’acord és sobre 16.000 euros l’any però amb una parcialitat del 75 per cent, el que significa que parlem de 12.000 euros el que s’ha acordat. Per a una esportista que es dedica 24 hores al dia, 900 euros al mes no és una quantitat important. No s’ha demanat res de l’altre món, estem parlant d’unes demandes molt bàsiques com cobrar el cent per cent en cas de lesió, cotitzar totes les hores de dedicació, conservar els drets si estàs embarassada. Som realistes i no estem demanant coses que sí que té el futbol masculí.
S’han d’ignorar aquests comentaris, perquè no sumen. I qui ens segueix sap què és el futbol femení, la millora que està experimentant i que els nostres drets han de ser els mateixos que qualsevol persona que practica esport, sigui dona o home. Ara fem un pas endavant amb uns principis bàsics laborals, que esperem que es millorin en el futur i que alguns clubs ja els respecten. Si volem tenir una lliga professional, cal que ho facin tots.
Nosaltres, en el Barça, ho tenim tot i més. Però és cert que hi ha diferencies. Alguns clubs no compleixen els mínims i aquesta és una de les raons de la vaga. Les jugadores no volíem fer aquesta aturada, perquè no és bo ni per l’espectador ni per nosaltres. Però arriba un punt en què has de mirar també pel futur del nostre esport.
Sí, sens dubte. Al darrer Mundial vam tenir més visibilitat que el Mundial masculí. Però la realitat del futbol femení no és aquesta. A nosaltres, al Barça, ens ve a veure molta més gent, sobretot ara al nou estadi Johan Cruyff. Però al 70 per cent de la Lliga la xifra d’espectadors és de 600 o 800. I no es paga entrada en molts d’aquests partits. La realitat és aquesta, el que es viu de forma general a la nostra lliga.
No ho veig impossible. Però és cert que és difícil trobar el moment adequat. Per mi seria complir un somni, però cal analitzar-ho molt bé. Perquè el més important per nosaltres és guanyar.
Moltíssim. Estem molt contentes en l’estadi Johan Cruyff, és una catifa. I tenim totes les esperances de guanyar a la Lliga i a la Champions.
És molt complicat. No hi ha rivals fàcils i ara tenim per endavant l’eliminatòria de quarts de final amb l’Atlético de Madrid. Els dos equips ens coneixem molt bé i jugarem molts partits contra elles. Però també és maco pel futbol espanyol que hi hagi una eliminatòria entre els dos equips més potents de la nostra lliga.
Fa uns anys que el cos m’està demanant que descansi una mica, però estic treballant molt per tornar en bones condicions. Ara ja fa dues setmanes que estic entrenant amb l’equip i amb moltes ganes de jugar en l’estadi Johan Cruyff, que encara no ho he pogut fer.
No em vull perdre tot el que ve, perquè penso que encara puc ser molt útil a la selecció espanyola. Espero entrar a la propera convocatòria.
El Terrassa FC està fent una gran aposta pel futbol femení. Sé que ja han arribat les primeres victòries, queda molta temporada i tenen un grup humà molt bo.
