El proper mes farà setanta-cinc anys que va néixer la Massa Coral de Terrassa. El privilegi de la fundació recau en la figura de na Rosa Puig Llonch (que té dedicada una placeta enmig de l’oficina central de Correus i l’Escola Municipal la Llar). Ella en fou la primera directora al llarg de vint-i-vuit anys. Darrera d’ella, vingueren na Beneta Trullàs (de 1971 a 1983), na Rosa Ribera (1983-1992), Magda Pujol (1993-2006), Raimon Romaní (2007), Jorge Uribe (2008) i el veneçolà Reinaldo Osorio (que ho és actualment i que, abans, havia dirigit la Coral d’Ullastrell i l’Orfeó del Coro Vell).
Per tot plegat, tenen previst dur a terme un concert commemoratiu. Serà aquest proper diumenge amb entrades al mòdic preu de 10 euros. Sempre fidels al seu perfil i estil, es confessen clàssics. La qual cosa els enquadra en un marc on prima la cançó tradicional i popular de diferents països (sobretot del Principat). Sense renunciar, però, a la polifonia religiosa i a les grans obres del cant coral.
Ésser una coral tan antiga val el seu pes en or. Té el seu prestigi en una ciutat on la música coral ha plantat unes arrels molt consistents. Val a dir, en aquest cas, que l’entitat d’aquest caire més primal va ésser la Societat Coral Joventut Terrassenca (del Coro vell, al C/ Sant Marià). Es va fundar l’any 1858, tan sols vuit anys després de l’esclat dels famosos Cors de Clavé.
A hores d’ara, l’embranzida musical segueix ben viva. Tant de bo que la protecció de santa Cecília, la patrona d’aquest art, faci per mantenir sempre viva la flama! En aquest sentit, és bo remarcar l’existència d’algun ens de més àmbit (com Terrassa Ciutat Coral/TCC) que aglutina i coordina tasques de lligam i actuacions conjuntes. Bo seria que, ben aviat, s’arribés a muntar algun altre concert multitudinari€ Tot recordant les cantades del “Carmina Burana” (d’Orff) o el “Rèquiem” (de Mozart). Suggereixo alguna peça d’en Mikis Theodorakis. N’hi ha per triar i remenar.
Ja per cloure aquesta columna, deixeu-me que us animi a gaudir d’un bon concert commemoratiu de l’efemèrides de la Massa Coral: el que justament anunciava al segon paràgraf del meu escrit. Ningú no en sortirà decebut.
