No fa ni un mes que el dictador Franco fou exhumat del Valle de los Caídos. Posat a triar fil per a aquesta secció, la data m’oferia l’ham i els elements necessaris per tal de continuar-hi posant més pa que formatge. No m’ho hauria perdonat, però. Considero que el tema està rovellat i cal ignorar-lo ja de per vida. Passo de llarg. No m’interessa.
Una altra possibilitat vindria donada tibant d’algun dels canonitzats que configuren el santoral del dia. Cap d’ells no em fa el pes. Ha estat llavors que se m’ha encès la bombeta. He reviscut mentalment la meva llarga trajectòria laboral a la desapareguda caixa d’estalvis local. Allí, junt amb una germana i un germà, vaig tenir l’honor de configurar una "nissaga" familiar ben nodrida. Tanmateix, ens guanyava un altre clan familiar on eren cinc: els Malgosa. El més gran de tots ells (en Marc) fou el meu cap de departament al llarg dels darrers anys al sector, abans de plegar. Vàrem tenir sempre un tracte cordial i mantenim una ferma relació d’amistat. És trempat i el seu tarannà motiva tothom, ajudant a generar un clima distès i agradable.
Per què explico aquesta "pel·lícula"? Doncs perquè avui té la mateixa sort de què vaig gaudir jo l’any 2009: el BBVA, "subsidiari" de ct*, el prejubila. Ho celebro per ell. I dic als dirigents del banc que no saben el que es "perden". Benvingut, amic Marc, al club dels "jubiletas"! T’ho has ben gruat i de ben segur que ho sabràs gaudir. Trobaràs altres reptes engrescadors que ompliran i donaran sentit al teu lleure.
Somriuràs amb una anècdota que tots dos recordem. Quan se’ns va autoritzar l’arxiu de la corbata i l’americana per vestir, un equip de Tele 5 passà pels S.S. C.C. de la Rambla a recollir el parer de la tropa. Ningú no es volia mullar ni sortir darrere d’una càmera, xerrant davant d’una "carxofa" (micro). La insistència del cap de comunicació de l’entitat m’hi abocà a mi. En muntar la notícia, van ésser tan sapastres que escapçaren el context de la meva resposta amb la qual cosa la cadena sentencià per tot arreu que la meva opinió -sic- es resumia en un adagi: "El hábito no hace al monje". En qualsevol cas, des d’ara la teva nova imatge seguirà essent de "crac".
Per molts anys!
