L’assistència no va completar del tot l’aforament, però el nombre de butaques buides va ser insignificant; famílies senceres van omplir el Cultural molt confiats en la categoria de la proposta que es va estrenar, gairebé en primícia, de la mà de la companyia valenciana Trencadís Produccions.
Cinc actors interpretant més de vint personatges formen part d’una posada en escena treballada amb cura en tots els seus aspectes, des de l’escenografia, el vestuari, el decorat, el joc de llums i un llistat de dotze cançons que conformen la part més vital i activa de la posada en escena.
La història original pateix alguns canvis en mans dels responsables d’aquesta revisió del clàssic de Lewis Carroll. El que han fet José Tomàs Chàfer, responsable de la idea original i de la direcció escènica, i Josep Mollà, autor del text i de les lletres, ha estat reubicar l’argument traslladant-lo al temps actual, amb una Alícia molt enganxada a les pantalles i a les xarxes socials, igual que els seus germans.
Al principi de l’obra es posa en competència el món de les tablets i el mòbil amb el dels llibres i la imaginació, i aquest últim és el camí que agafa Alícia (interpretada per Mary Porcar) per fer el viatge de la seva vida.
L’aventura d’Alícia al País de les Meravelles té tots els ingredients del conte original, amb les transformacions d’Alícia (i els seus canvis d’alçada), el conill, el sr. Eruga, el gat, la marmota, el barreter boig, les cartes de cors, la reina… Les solucions del vestuari per transformar els personatges (el senyor Eruga requereix la intervenció dels quatre actors, i de tres el senyor Gat), són una de les parts més cridaneres del desenvolupament de l’aventura. Encara que potser el vestit més llampant és el de la reina, amb la seva perruca en forma de cor. La rellevància del vestuari la subratlla l’elenc actoral sortint amb cinc dels vestits, col·locats en un maniquí amb rodes, a saludar al final de l’obra.
Tota aquesta amalgama de personatges obliga els artistes a fer nombrosos canvis de vestuari, mentre s’ocupen també de ressituar, afegir o treure els elements, més aviat austers, del decorat. El cert és que les llums, els vestits, l’atrezzo i els moviments escènics tenen, amb la seva vistositat, molt més pes en la posada en escena que la senzilla ambientació.
Tota aquesta feina no fa descuidar la recitació del text, el ball i el cant, que es succeeixen de manera trepidant; no hi ha descans en el transcurs d’una història que tots coneixem, però que sorprèn gràcies a la imaginació i a la creativitat dels seus protagonistes.
