En aquest mateix espai, abans d’ahir parlava del Dia Mundial de la Diabetis. Malgrat ésser temes interrelacionats, vaig decidir posposar la notícia de què vull parlar avui. Sobretot, per tal de remarcar-ne la seva importància. De passada per lloar la tasca investigadora d’una noia terrassenca, Esther Caffarel i Salvador, investigadora del Massachusetts Institute of Technology (MIT).
El treball de l’equip que lidera pot dur-nos a la possibilitat d’administrar fàrmacs sense injecció. Dit altrament, a la fi de les doloroses punxades mitjançant una càpsula oral amb microagulles biodegradables. El sistema alliberaria insulina a l’intestí prim. El conjunt d’aquest treball extraordinari s’ha publicat a Nature-Medicine.
L’objectiu investigador és arribar a trobar la forma d’administrar aquest tipus de fàrmacs mitjançant la ingesta de pastilles. No a través d’injeccions, que al cap i la fi esdevenen més incòmodes. Potser el punt més complicat rau a assolir que la molècula activa del producte estigui protegida abans d’arribar on s’ha d’alliberar. És ací on la col·laboració entre el MIT i la multinacional danesa Novo Nordisk sembla haver trobat el viarany adient.
A mi, que sempre em vaig considerar estudiant de la branca de lletres, he de dir que la troballa em sembla fantàsticament admirable. Em supera i em deixa acoquinat i bocabadat alhora. De debò! Per tant, des d’aquestes línies, vull fer palès tot el meu reconeixement, encoratjament, agraïment i felicitacions a l’Esther per la seva tasca. Quina llàstima que gent com ella hagin de fotre el camp d’aquest país per anar-se’n a guanyar les garrofes a milers de quilòmetres d’ací. Mentrestant, no m’estranya gens ni mica que, massa sovint, sentim la cantarella que som en un país on "anem amb una sabata i una espardenya". Mai més ben dit! Els uns malbaraten els diners defugint governs de concentració durant mig any. Els de l’altre bàndol s’embranquen en somnis utòpics i a hores d’ara allunyats d’un mínim de seny. I el Principat va enrere, com els crancs. Àdhuc atiat pel seu president que vocifera els qui provoquen els aldarulls, bo i dient que "fan bé d’estrènyer". Au va!
Per molts anys, Esther!
