Pocs dies després de complir les 1.001 nits com a maître del restaurant més romàntic de Cuatro, guiant als convidats cap a un possible romanç, Carlos Sobera fa una mica de balanç de "First dates", com a format que no s’esgota. Des del 18 d’abril del 2016 aquest "dating-show" suma cites amb més de 10.000 solters i acumula 6 bodes, 6 bebès i 25 propostes de matrimoni.
Després de quasi quatre anys a "First dates" quina valoració fa?
Són uns anys meravellosos repartint amor, acompanyant molta gent solitària, retrobant parelles, creant matrimonis, normalitzant les diferents sexualitats i formes de veure el món de la relació sentimental. La veritat és que "First dates" fa un exercici d’humanisme més enllà del pur entreteniment televisiu. És una experiència reconfortant.
S’imaginava treballar en un programa així amb tantes persones anònimes?
Sempre he estat obert a formats televisius experimentals i em sento còmode amb aquest espai on tinc un contacte molt directe amb gent del carrer que ve i t’explica les seves històries. És una idea brillant.
Quan se sent més feliç al restaurant?
La felicitat és plena quan algú que entra només a sopar surt agafat de la mà d’una nova parella. Els millors moments són quan dues persones surten juntes per emprendre un nou camí. I si la relació es manté, arriben a casar-se i a tenir fills és llavors quan la nostra satisfacció és enorme. És molt bonic perquè aconseguir l’amor és molt difícil.
Diu que l’amor és molt difícil. A què es refereix a trobar parella o a la convivència?
Personalment, després d’aquests anys al programa i de rebre molts convidats solters o separats, crec que hi ha una gran demanda d’amor i de companyia. La gent ha perdut una mica la fe i l’esperança en l’amor correspost, en la fidelitat, la lleialtat i en què tot rutlli bé quan s’enamora. Veig que la gent es rendeix més a les adversitats, se separa cada cop més ràpid i ha perdut la capacitat de relacionar-se perquè avui dia no tenim temps per res. Reconec que el món és una mica més hostil i la desconfiança s’ha instaurat. Veig molta gent solitària.
Li sorprèn que persones de 70-80 o més anys surtin a la tele en una cita d’amor?
Em sembla molt normalitzador. Aquestes persones no venen només a suplir la seva soledat sinó també a trobar l’amor. Que persones de 80 anys, separades o vídues des de fa tres, quatre o vint anys i decideixin venir per tornar a enamorar-se em sembla un exemple molt vitalista, molt esperançador i molt optimista. És un missatge de vida meravellós del que han d’aprendre els joves.
Com aconsegueixen que la gent es sinceri tant i confessi les seves intimitats? És realitat o ficció? L’altre dia un jove va declarar-se afín al satanisme.
Molta gent em pregunta si el programa és un producte de guió i jo els responc que necessitaríem mil guionistes per escriure tantes històries i mil actors diferents per representar-les. L’equip ha aconseguit un ambient de naturalitat perquè les càmeres no es veuen i cuida els convidats. Això fa que la gent es sinceri i expliqui veritats i es vegin casos com el del jove que practica satanisme.
I el viatge en creuer de "First dates" com va?
Fer la versió "First dates crucero" ha estat una idea fantàstica perquè l’espectador no només veurà com evolucionen les parelles al sopar sinó també convivint al vaixell i després. El creuer i les ciutats que visita seran una atracció irresistible. A qui és addicte a "First dates" li encantarà i a la resta els cridarà l’atenció el nou programa.
