De "La Habana Vieja", declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, a la plaça de la Revolució, on trobem el monument a José Martí (icona de la independència cubana) i la coneguda imatge d’Ernesto "Che" Guevara sobre la façana del ministeri de l’Interior. De la incessant vida al "malecón", on el so de les guitarres es confon amb el trencar de les ones, fins als cafès, bars i carrers de la ciutat, plens de cotxes i edificis que semblen haver quedat atrapats en un temps passat. Seduïts pels ritmes del "son cubano" viatgem a l’Havana, que avui celebra els seus 500 anys d’història.
Les celebracions oficials de l’efemèride tenen lloc aquest dissabte i responen a què just avui fa cinc segles, el 16 de novembre del 1519, Diego Velázquez de Cuéllar va fundar San Cristóbal de la Habana en nom dels reis d’Espanya.
Mestissatge
El resultat de la ciutat havanera actual, que compta amb tants i tants lligams històrics amb Catalunya, és el fruit d’invasions, resistències i revolucions. Durant el segle XVII, el catolicisme dels colonitzadors va fer que a l’Havana proliferessin les ermites, esglésies i residències religioses. Al segle XVIII, els britànics van aconseguir controlar la ciutat, però després d’onze mesos la van retornar als espanyols, a canvi de la Florida.
Als segles XVIII i XIX, l’Havana era una ciutat de referència. S’hi va construir una xarxa de ferrocarril, i comptava amb punts de trobada culturals, com El Liceu Artístic i Literari o el Teatre Coliseu.
A inicis del segle XX, sota la influència estatunidenca (després que Espanya perdés Cuba l’any 1898), "la ciutat va créixer i es va enriquir amb sumptuosos hotels, casinos i clubs nocturns", diu la web de turisme de l’Havana.
A mitjans de segle, la revolució cubana, encapçalada per Fidel Castro, va acabar amb el règim de Batista i el control estatunidenc.
Així, totes les cultures que han passat per l’illa i la seva capital, hi han deixat l’empremta: dels europeus als esclaus traficats de l’Àfrica; dels indis taïnos i xinesos als corsaris i pirates. Així s’ha acabat conformant una ciutat plena de música, sabor i identitat.
De passeig
L’Havana és avui la capital i la ciutat més poblada de Cuba, amb més de dos milions d’habitants. Per descobrir-la hi ha moltes rutes possibles. Partim dels encantadors carrers de "La Habana Vieja" (una zona rehabilitada els últims anys), on hi ha certes parades obligatòries, com la farmàcia Taquechel, la Casa de l’Obra Piula o el carreró dels Perruquers.
Menys turístics són els barris de Platja i Havana Centre, ple de carrers i bars on es respira pura vida cubana. Un restaurant força freqüentat per turistes i locals és Los Nardos, situat a prop del Capitoli.
Tot passejant per l’Havana, una altra visita obligada és al Museu de la Revolució, una oda a la resistència de Cuba contra els Estats Units, i un espai expositiu en el qual és possible conèixer les diferents etapes en la història del país.
Per aproximar-nos als primers anys de la ciutat, també podem acostar-nos al fragment de muralla que s’hi conserva. Va acabar-se de construir al segle XVII i tenia gairebé 5 mil metres de longitud i un metre i mig d’ample, per deu d’alt. La funció de la muralla era defensar l’Havana dels invasors.
Aquesta setmana,la ciutat ha rebut els reis d’Espanya, en la que és la primera visita d’Estat d’un monarca espanyol a l’illa. Felip VI i Letizia s’han fotografiat a la plaça de la Revolució amb les efígies del "Che" Guevara i Camilo Cienfuegos a les espatlles.
