Diuen que la línia entre l’amor i l’odi és molt fràgil. D’això parla "La tendresa", una comèdia romàntica d’influències shakespearianes que demà diumenge es representarà al Teatre Principal. L’obra, d’Alfredo Sanzol, està interpretada per actors i actrius de casa nostra, joves, però amb talent contrastat: Laura Aubert, Elisabet Casanovas, Javier Beltran, Marta Pérez, Jordi Rico i Ferran Vilajosana.
"La tendresa" és una obra que va tenir la seva primera versió en castellà ("La ternura") i que es va estrenar a Madrid després de ser guardonada amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 y el XII Premio Valle-Inclán de Teatro. Després va sumar un tercer, el Premi Max 2019. La traducció al català ve de la mà de Joan Lluís Bozzo (Dagoll Dagom) i es va estrenar el gener passat al Teatre Poliorama. La resposta també va ser exitosa.
La peça s’inspira en el gran teatre de l’autor anglès, com "La tempesta", "Nit de reis, "Al vostre gust", Molt soroll per no res" i "Somni d’una nit d’estiu". Sanzol ha fet, però, el seu propi relat. La història presenta a una reina una mica maga i les seves dues filles, que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra. La reina, de nom Esmeralda, adopta aquí una personalitat pròpia i feminista. Odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i, per tant, no fa cas dels imperatius de Felip II. Així que ella mana que la portin a una illa deserta. El que no sap és que allà hi viu un llenyataire amb els seus dos fills. "La tendresa" és, doncs, a priori una història d’amors volguts impossibles que no deixen descobrir quin serà el final.
Laura Aubert, una de les actrius de l’obra, defineix la peça com "una comèdia de cap a peus que parla dels sentiments més primaris i bàsics de l’ésser humà. És una obra o tot es pot identificar, des de la història fins a cadascun dels personatges. El públic s’hi reconeix i això fa que sigui molt propera".
El personatge
L’actriu, que interpreta a una de les princeses i filla de la reina (paper que recau en la Marta Pérez), diu que el seu rol és el d’una jove que sembla passar dels sentiments però que, al final, és feble i sensible. "Ella és la germana gran i es considera més resistent que la petita (l’Elisabet Casanovas). I vol demostrar-se a si mateixa que pot passar de tot això del poder de la seducció. Però, al final, ja es veurà que poder no..".
L’actriu diu que tot l’elenc s’ha implicat molt en l’obra. "La direcció és del mateix autor, l’Alfredo, i ha anat molt bé. És un director que potencia l’essència de cada actor; és molt bo i intuïtiu. La veritat és que s’ha creat un equip que és una meravella. Hi ha grans actors".
Aubert està ara compaginant dues feines de teatre. Per una banda fa la gira de "La tendresa" i d’altra està assajant amb la seva companyia, Els Pirates Teatre, l’obra "La Mascarada", una adaptació de "El burgès gentilhome" de Molière, amb direcció d’Adrià Aubert, que s’estrenarà l’11 de desembre al Teatre Akadèmia de Barcelona. Un teatre que la seva companyia gestiona com també el Maldà.
L’actriu explica que es va involucrar en aquests projectes perquè creu en el treball d’equip i de les companyies. "Aquest ofici és molt angoixant perquè en un moment donat pots tenir molta feina i després em pots passar molt de temps que no tens res. En canvi, si tens una companyia, sempre tens un aixopluc i sempre tens feina".
Laura Aubert va crear Els Pirates Teatre fa 12 anys, pràcticament quan va acabar els estudis d’interpretació que també va completar amb música. Canta i toca el violí i el contrabaix. "Tinc més oportunitats -reconeix- però al final vaig decidir-me per actriu de text perquè la música per si sola és més exigent i més arriscat".
Directors de renom
La seva inquietud per aprendre la va portar fins a la Kompanyia del Lliure. Valora l’experiència de molt positiva. "S’aprèn molt treballant en aquests grans teatres, amb directors de renom, com Lluís Pasqual, però sobretot t’adones que es treballa amb més condicions que no pas en teatres petits. En aquesta feina, la seguretat és una garantia i un teatre públic, com el Lliure, dona seguretat"
Aubert compta amb treballs destacats com "Els feréstecs", "L’hostalera", "El llibre de les bèsties" i "El somni d’una nit d’estiu" per citar alguns coneguts. Diu que li agrada provar registres però sobretot reivindicà el teatre social. "En aquests moments més que mai, el teatre social és molt important, perquè convé la reflexió".
