El Centre Cultural Terrassa acull aquest diumenge, a les 6.30 de la tarda, una nova visita de l’humorista Santi Rodríguez. L’artista torna amb una posada en escena molt especial: “Infarto, ¡no vayas a la luz!.”
Com se li va acudir portar a escena aquesta vivència tan personal?
Va sorgir una mica de casualitat; en Manu Sánchez em va proposar escriure i portar al teatre la meva experiència amb un infart, fa més de dos anys, amb textos molt hilarants i amb un component personal, demostrant com un esdeveniment tan traumàtic pot entretenir també la gent. He escrit el text juntament amb Manu Sánchez i Kikín Fernández. Una de les coses que comparteixo és que cal aprofitar la vida, una cosa que tothom diu i ningú posa en pràctica.
Què ha significat aquesta experiència per vostè?
L’experiència, per mi, ha estat una catarsi important, una cosa que no t’esperes. El monòleg, però, es basa en un 90 per cent en la meva experiència a l’hospital. Ja es veu a l’escenari, on hi ha un llit, la butaca de l’acompanyant, una mampara… És un monòleg però tota l’escenografia és com d’una obra de teatre, amb la seva dramatúrgia, el disseny de llums…
De quins detalls es nodreix el text?
Vaig recordant coses tan maques com l’experiència amb el menjar, o la camisa de dormir, tan bufona, amb un disseny exclusiu… Et treuen la dignitat, m’han vist el cul més que al Shin Shan. Ha estat traumàtic, però a nivell personal em compensa veure l’avantsala de la mort amb bon humor; costa el mateix i té millor rendiment.
Realment va veure la llum?
Ho poso, però no hi va haver ni llum ni túnel, va ser una pre-mort “low cost”, tot molt lamentable. Amb això de les retallades no hi va haver res, al final (riu). L’infart el vaig tenir justament el dia del meu aniversari, el 27 de juliol de 2017. No puc dir que aquell any vaig rebre el regal que volia, de fet no em venia gens de gust.
Suposo, però, que comparteix alguns ensenyaments…
Al final de l’obra acabo amb una reflexió: gaudiu de la vida, Es diu molt que hem de sortir de la zona de confort, jo dic que, en comptes de celebrar el nostre aniversari un dia a l’any, hem de celebrar cada dia.
Quin periple ha tingut l’obra?
Vaig estrenar el monòleg en una data especial per mi, com m’agrada fer-ho: el dia de l’aniversari de la mort de la meva àvia, el 25 d’agost de 2018, a Jaén. Fa un any i escaig que estic de gira i estic molt content, està funcionant molt bé. Mai m’he pogut queixar de la gent que ha vingut als meus espectacles, però aquesta vegada ha vingut més gent que mai, estic molt content.
Hi ha un abans i un després?
És totalment un canvi de vida. Com a les borratxeres, passes per diferents fases. Primer penses que sortiràs i començaràs a gaudir al màxim de la vida, et llençaràs en parapent, faràs puenting, et capbussaràs entre els taurons… Després te n’adones que si l’infart no t’ha matat, ho faran aquestes ximpleries. Ara, després de 26 dies a l’hospital, he après el gust de fer coses tan senzilles com cordar-te la camisa. L’ésser humà és conscient de moltes coses que acabem no fent, cuidar-se una mica, fer exercici, menjar millor… Jo ara he començat a posar-les en pràctica, encara que el meu infart va ser de vasos, una raresa, de marca blanca. No em va afectar el cor, sinó a una artèria que es comunica amb la melsa… Jo no sabia ni que tenia melsa. També et canvia l’ordre de prioritats; la proporció de feina en relació amb la vida personal ha canviat, tot és molt més raonable.
Però té ara altres projectes entre mans?
Aquesta setmana mateix hem gravat un nou programa de Canal Sur, i al mateix temps tinc dues propostes de pel·lícules i una possible sèrie. També estic compromès amb projectes solidaris, ara en benefici de nens amb sindrome de down, una de les coses que hem fan sentir més content i orgullós. Una altra cosa que em fa molta il·lusió és haver participat en el curt “Candela”, de Gabriel Carrasco, sobre violència de gènere. El resultat és molt bo, encara que faig un personatge molt seriós, el del típic maltractador. La gent està acostumada a veure’m en el registre de tipus maleducat i impresentable, i es sorprendrà amb aquest incursió en el gènere dramàtic.
