La diabetis és una malaltia que es caracteritza per l’augment de la concentració de glucosa a la sang a causa que el pàncrees no produeix insulina d’una forma adequada, o bé perquè l’organisme no la utilitza. "Tenir sucre", com popularment es coneix al fet de patir diabetis, és força comú. A Catalunya, al voltant d’un 8 per cent de la població (unes 560 mil persones) estan afectades per aquest problema, segons indica l’Associació de Diabetis Catalunya. Es tracta d’una malaltia que pot passar desapercebuda, ja que un de cada dos adults que la té, ho desconeix, i això suposa al voltant de 212 milions de persones d’entre 20 i 79 anys arreu del món, segons apunta la Federació Internacional de Diabetis. Precisament avui, 14 de novembre, té lloc el dia mundial d’aquesta malaltia crònica, que és una de les que més s’ha estès els últims anys, segons l’OMS.
El tema del dia mundial és "Diabetis: protegeix la teva família", amb la idea de sensibilitzar sobre el fet que aquesta disfunció no tan sols incideix en el pacient en qüestió, sinó també en el seu entorn (en la família, els amics, els professors de l’escola o els companys de feina, entre altres col·lectius).
Hi ha diferents tipus de diabetis. La de tipus 1, també coneguda com a "diabetis mellitus insulinodependent", sol aparèixer en la infància, l’adolescència o la joventut. I ho fa d’una manera brusca, amb símptomes molt clars (moltes ganes de "fer el riu", molta necessitat de beure i menjar, pèrdua de pes, acetona a l’orina…). La diabetis de tipus 1 s’agreuja ràpidament si no s’aplica el tractament adequat, segons apunta el Canal Salut de la Generalitat. En aquest cas, el pàncrees presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat de produir insulina. Pel que fa a la diabetis de tipus 2, també coneguda com a "diabetis mellitus no insulinodependent", acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys; pot no presentar símptomes durant força temps, cosa que en dificulta el diagnòstic i el tractament precoç. La diabetis de tipus 2 està condicionada per factors hereditaris, i lligada a què l’organisme aprofita malament la insulina que genera. També està associada a l’obesitat, el sedentarisme, la hipertensió arterial i a alteracions dels greixos a la sang.
D’altra banda, existeix l’anomenada diabetis gestacional, que apareix durant l’embaràs en dones que no han estat diagnosticades prèviament de l’afecció. I també trobem la diabetis secundària, que és la derivada d’una malaltia o d’un tractament mèdic que han propiciat que s’hagi elevat inadequadament la quantitat de glucosa a la sang.
