A més del projecte Pam a Pam, d’immersió lingüística i cultural (del qual parlàvem en l’anterior reportatge de l’Espai Solidari), la Fundació Maria Auxiliadora (FdMA) duu a terme un altre projecte al barri de La Maurina. Es tracta d’El Viver, que ofereix atenció integral al col·lectiu immigrant del barri.
L’objectiu principal és el de millorar la qualitat de vida dels veïns, en especial de les persones migrades i/o que es troben en situació o risc d’exclusió social, treballant per a la igualtat d’oportunitats i fomentant la convivència i la interculturalitat al barri. Així, el projecte engloba una sèrie de mesures amb la finalitat d’impulsar l’atenció personal i social d’aquestes persones.
Una part important del projecte és la d’acollida, en la qual es detecten els interessos i necessitats dels usuaris, i la formació, amb cursos i tallers que configuren el procés de capacitació per adquirir les habilitats socials i formatives necessàries per a la inclusió social i laboral. A més, des de l’entitat també s’ofereix orientació i un servei d’inserció laboral.
Una altra part important del projecte és el programa de reforç educatiu dirigit a nens i nenes que presenten dificultats en el procés d’aprenentatge juntament amb mancances socioeducatives i/o desconeixement de la cultura, tradicions, normes i hàbits de la comunitat escolar. A més, també hi ha un espai de creixement personal i activitats per a dones.
“L’any 2013 vam començar a oferir un servei de reforç escolar. Paral·lelament, un grup de dones del barri va començar a fer ganxet i intercanvis culinaris. Cada setmana cuinava una i s’anaven ensenyant receptes les unes a les altres”, explica Ester Villanueva, responsable del projecte. “Això va ser el prototip d’El Viver però el projecte, com el coneixem ara, va començar el gener de 2014 gràcies a una subvenció de la Dirección General de Migraciones i el Fons Europeu. Llavors vam posar en marxa tota la infraestructura que avui existeix”, comenta.
“Al principi, el perfil majoritari d’usuaris era el d’una dona d’entre 30 i 35 anys d’origen marroquí que vivia a La Maurina o a la rodalia, que per necessitat personal o a causa de la crisi econòmica, necessitava formació”, assegura Villanueva. “La crisi econòmica va portar a moltes dones que no treballaven, perquè els seus marits tenien sous que els donaven estabilitat econòmica, a buscar una feina. Però per a poder-ne trobar una els feia falta dominar l’idioma i formar-se”, diu. “Va ser aleshores quan vam començar a oferir cursos i tallers però vam detectar que les nostres usuàries també necessitaven poder teixir una xarxa social. En aquest sentit, van començar els intercanvis”, indica. I d’aquí ha acabat naixent el grup Dones en camí, que tot i tenir una persona que fa de dinamitzadora, “són les mateixes usuàries les que decideixen quines activitats volen fer i quan”. Així, fan activitat física, cinefòrums, treballs manuals, cuina…
“Les veritables impulsores d’El Viver han estat aquestes dones. Nosaltres no vam tenir una idea prèvia, la vam posar en marxa i vam buscar usuaris sinó que a través de les necessitats d’aquestes persones hem anat construint el projecte”, assegura la responsable.
De mica en mica, però, el projecte s’ha hagut d’anar adaptant a la realitat canviant del barri. “Amb el pas dels anys moltes de les dones amb les quals treballàvem han anat adquirint habilitats i bastants han entrat en el món laboral. A més, en l’últim any i mig ens han arribat molts joves migrats no acompanyats, tant menors com majors d’edat”, relata Villanueva. “Molts dels nostres serveis i activitats estaven pensats per aquest públic femení i els joves necessiten un treball diferent. Tenen més capacitat d’aprenentatge i ha calgut enfocar la formació d’una altra manera. Hem intentat adaptar-nos a aquest canvi sense deixar de fer el que fèiem. Ara oferim un curs d’ajudant de cuina exclusiu per a joves migrats en el qual a més de contemplar els coneixements tècnics, treballem intensivament els hàbits i responsabilitats laborals”, destaca.
Un dels joves que la setmana que ve començarà aquest curs és el Mohamed Bida. Té 23 anys i va arribar a Terrassa fa una mica més d’un any. Poc temps després d’arribar es va inscriure als cursos de castellà i català del projecte Pam a Pam. També ha fet el curs general d’auxiliar de cuina però ara vol fer l’específic, el que està pensat per a joves com ell. “Al Marroc havia fet de cambrer i aquí m’agradaria treballar en aquest sector. El curs de cuina que he fet m’ha agradat molt”, exposa. “Espero que tot el que m’estan ensenyant aquí m’ajudi a trobar feina”, confessa.
A més de joves migrats no acompanyats, els últims mesos també han arribat a la fundació “moltes persones amb una situació administrativa irregular, a qui no podem oferir fer pràctiques en empreses després dels cursos formatius i amb qui tenim molts problemes per inserir-los al mercat laboral”, lamenta Villanueva.
Sigui com sigui, a totes les persones interessades en el projecte se’ls ofereix un servei d’acollida, gestió i tràmits. “Quan una persona arriba aquí, la gent d’acollida parla amb ella i en funció de les seves necessitats, actuem d’una manera o una altra. De vegades només volen conèixer les activitats que oferim i apuntar-s’hi. En altres ocasions, necessiten fer algun tràmit però tenen dificultats per fer-lo i des d’aquí els ajudem. Si ens arriba alguna persona amb unes mancances que aquí no podem cobrir, la derivem a algun altre servei, sigui públic o privat”, detalla Villanueva.
L’entitat també realitza diversos cursos i tallers de formació. “Tenim un curs integral d’ajudant de cuina en què alguns alumnes, en acabar, fan pràctiques en empreses del sector que col·laboren amb nosaltres. A més, també tenim tallers prelaborals de confecció industrial i de jardinera i electricitat en què fem un tastet d’aquests oficis”, destaca la responsable del projecte.
Un altre dels blocs que formen part d’El Viver és el d’orientació i inserció laboral. Disposen d’una tècnica que s’encarrega tant d’orientar als usuaris, ajudant-los a fer el currículum i explicant-los els recursos que tenen al seu abast per buscar feina, com de fer prospecció d’empreses, buscant ofertes laborals. A més, formen part del programa Incorpora de l’Obra Social “la Caixa”, quelcom “molt beneficiós”, ja que a Catalunya es treballa en xarxa i es fa molta sinergia entre totes les entitats que formen part del programa, de manera que un usuari de l’FdMA es pot beneficiar d’una oferta que rep una altra entitat i viceversa. “El treball en xarxa sempre ajuda”, assegura Villanueva.
“Fa molt temps que soc usuària de la fundació; uns set anys”, indica Fatima Sliman, de 42 anys. “Vaig començar amb els cursos de castellà del Pam a Pam i després vaig passar a El Viver. Fan moltes activitats. He fet costura, cuina, ganxet… He participat en xerrades, en celebracions de festivitats… I també he fet algun curs de català però durant poc temps”, diu. “Ara em tocaria fer pràctiques en alguna empresa”, comenta. Espero que des del servei d’orientació i inserció laboral em puguin ajudar a trobar una feina. Avui he vingut a fer el currículum”, assenyala.
Qui ja ha trobat feina és la Hanan Alkour, que té 40 anys i en fa 19 que viu a La Maurina. “Quan era petita no vaig anar a escola i quan vaig saber que a l’FdMA oferien cursos d’alfabetització i aprenentatge de la llengua, m’hi vaig apuntar. Després vaig passar a El Viver, a fer ganxet i el curs d’ajudant de cuina. Tenia ganes d’aprendre moltes coses per a poder trobar feina”, explica. “Ara, des de fa gairebé un any, treballo d’ajudant de cuina a l’empresa de càtering que dona servei al menjador del Col·legi Maria Auxiliadora. Als matins també m’ocupo de la neteja de les instal·lacions de la fundació. M’han ajudat molt”, assegura.
A la fundació, però, no només atenen persones adultes sinó també infants. Cada tarda fan reforç socioeducatiu amb nens i nenes de 5è de Primària a 3r d’ESO. “Hi ha dos grups amb 21 participants. Cada grup fa sessions dos dies a la setmana. A l’estiu, ampliem horaris i franja d’edat i fem un intensiu amb nens i nenes a partir de 1r de Primària”, explica Villanueva, que especifica que a més d’atendre als infants, també treballen amb les seves famílies. “Intentem que els pares i les mares s’involucrin en els processos educatius dels seus fills. Al llarg de l’any fem diverses activitats en les quals tractem diversos temes com l’adolescència, la gestió de conflictes…”, explica Villanueva.
“L’espai que tenim és limitat i per tant, les places també. Estem en contacte amb Serveis Socials i amb les escoles de la zona i donem prioritat als infants i joves que ens deriven. Acostumem a tenir llistes d’espera eternes. Al barri hi ha molta demanda i poca oferta i això és un problema”, lamenta. “Cal treballar perquè la igualtat d’oportunitats sigui real”, sosté.
En total, el projecte d’El Viver atén a unes 300 persones cada any. Tot i que algunes venen derivades de Serveis Socials, escoles o altres entitats, la gran majoria arriba a la fundació a través del boca-orella.
