‘1 octubre del 1919 Espanya es va convertir en el primer país d’Europa a implantar una jornada laboral de vuit hores, arran de la vaga a Barcelona de 43 dies, amb més de 3.000 detinguts, impulsada pels treballadors de la central elèctrica La Canadenca. A Espanya, la mitjana d’hores treballades a la setmana és de 36, però, per exemple, França fa 25 anys que va introduir les 35 hores setmanals. Suècia ha arribat a experimentar amb la jornada de sis hores diàries i Dinamarca té una mitjana de 29 hores de treball, la més baixa de tots els països industrialitzats, segons l’OCDE.
A partir de l’any 2000, les lleis daneses es van modificar per a protegir i promoure l’equilibri entre feina i vida. «Els beneficis de reduir la jornada són molts: millor qualitat de vida per al treballador, més oci, conciliació personal i familiar, projectes de petita emprenedoria i creixement de l’ocupació gràcies a la contractació de treballadors per a cobrir les hores que quedin disponibles», afirma Antonio Fernández García, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Segons una enquesta feta a més de 2.000 empleats i 500 empresaris anglesos, el 77% dels treballadors veia un vincle clar entre una jornada de quatre dies i una qualitat de vida millor.
En organitzacions angleses, en què s’ha implementat la jornada setmanal reduïda, prop de dos terços (64%) dels caps opinaven que havia augmentat la productivitat del seu personal i la qualitat del treball a causa d’una reducció dels dies de baixa per malaltia i de l’augment general del benestar. Tanmateix, el 45% dels treballadors enquestats estava preocupat perquè passar menys temps a la feina podria fer pensar als companys que eren mandrosos.
«Si els representants dels treballadors (sindicats, comitès d’empresa) i els empresaris (patronals i grans empreses) negocien l’acord de rebaixar la jornada laboral establerta per llei es podria exportar el model de 4 dies de treballa a Espanya», explica Antonio Fernández García.
Però, alerta, a Espanya no hi ha voluntat de fer-ho perquè ara per ara la normativa és molt flexible, l’impacte podria ser baix i els empresaris prefereixen contractar un treballador quaranta hores que no pas dos vint hores. «Espanya és un país molt dedicat al sector dels serveis, hi ha un alt nivell de presentisme en el lloc de treball (bars, hotels, comerços, etc.), té nivells elevats d’economia submergida i treballadors amb una part del salari vinculada a objectius per al compliment dels quals es veuen obligats a sobrepassar la jornada ordinària», afirma.
«Davant d’aquest escenari, el moviment obrer es va centrar en el “temps” com a element prioritari i a començar a legislar en matèria laboral», explica Fernández. «La jornada de treball continua essent avui un element clau en la relació laboral assalariada, el temps durant el qual el treballador presta el servei a l’empresari», afirma Fernández. Limitar la jornada laboral va ser un dret conquerit i necessari. «Si no es limita, es vulneren drets fonamentals dels treballadors: el dret a la integritat física, vinculat a la salut i la seguretat laboral, el dret a la intimitat, el dret a l’ensenyament, etc.», afegeix el professor.
L
