El cristal·lí és una lent natural que tenim a l’ull, localitzada darrera de l’iris i que serveix per enfocar els objectes. Quan el cristal·lí envelleix, perd la transparència de tal manera que es torna opac. A aquest cristal·lí opac els oftalmòlegs l’anomenen cataracta i és el símptoma d’una malaltia molt associada a l’envelliment. Actualment aquesta patologia afecta a més del 50% de les persones de més de 60-65 anys. Es produeix per la pèrdua de transparència del cristal·lí, la qual cosa provoca que l’afectat perdi nitidesa en la visió i distorsioni els colors. És necessari que el cristal·lí sigui transparent per a que la llum passo a l’interior del globus ocular i així la imatge es projecti correctament a la retina. La pèrdua de visió és progressiva e indolora. La persona afectada nota intolerància a la llum intensa i enlluernament amb el sol i amb els focus de llum a la nit, indiquen des de la Sociedad Española d’Oftalmologia (SEO) a Efe. “També es pot produir una percepció alterada dels colors, com si haguessin perdut intensitat i siguin més foscos i marronosos.
A més, en ocasions el pacient experimenta canvis freqüents en la graduació de les seves ulleres o lents de contacte. pot millorar la visió de prop sense ulleres (perquè durant un temps la cataracta indueix una miopia)”, afegeixen des de la SEO.
La majoria de cataractes es produeixen amb l’edat i acostumen a ser bilaterals (als dos ulls), tot i que sovint en diferent grau d’un ull a l’altre. La més freqüent és la que es produeix per l’envelliment. Pot ser hereditària només en ocasions excepcionals, quan apareix des del naixement o en els primers anys de vida. Altres causes poden ser: malalties oculars (uveïtis, glaucoma) o generals (diabetis), traumatismes, operacions oculars prèvies, medicaments (corticoides), d’origen congènit, etcètera.
Tot i que és una patologia que es pot solucionar quirúrgicament, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) les cataractes són responsables del 48% dels casos de ceguesa al món.
Per corregir aquest problema ocular, no cal esperar que la cataracta estigui madura o molt desenvolupada, sinó que és millor operar quan el pacient ha començat a notar els primers símptomes. D’aquesta manera s’evita que la malaltia arribi a afectar de manera determinant en el dia a dia del pacient perdi un percentatge molt alt de visió.
Per aquest motiu és important acudir a revisions periòdiques a la consulta de l’oftalmòleg perquè així l’especialista podrà conèixer l’evolució de la cataracta. Prevenir és curar.
