L’any 2017 la bretxa salarial de gènere es va situar en el 23%, 0,4 punts menys que el 2016, segons les darreres dades d’estructura salarial disponible i que es van recordar a la roda de premsa d’ahir. S’encadenen així tres anys consecutius de descensos, que s’expliquen per l’increment més pronunciat del salari anual mitjà femení enfront del masculí. En xifres absolutes, segons es va comentar, la diferència salarial mitjana entre ambdós sexes és de 6.521,8 euros. Aquest menor salari femení en còmput anual és provocat, entre altres motius, pel pes més gran del treball a temps parcial entre les dones (22,2% en les dones i 7,3% en els homes l’any 2017)
E
l conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va presentar ahir la “Guia per a la igualtat retributiva entre dones i homes”, una eina amb la qual es vol posar fi a la bretxa salarial de gènere, que el 2017 se situava en el 23,4%. Es tracta, a més, d’un document dirigit a les empreses, organitzacions, persones treballadores i representants en la negociació col·lectiva en la detecció i correcció de possibles desigualtats retributives per motiu de gènere.
A la presentació de la guia el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani va assegurar que “ens ha de fer envermellir com a societat que l’any 2019 el 51% de la societat estigui en situació de discriminació i de desigualtat.”, i va afegir que “és clau que avancem amb matèries tangibles que ens permetin fer front a la desigualtat de gènere en el treball. Fa molts anys fem esforços, però tenim encara molt reptes i per això les polítiques d’igualtat son clau”.
La guia ha estat laborada per la Comissió d’Igualtat del Consell de Relacions Laborals, que està integrat pel departament de Treball, i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya (CCOO, UGT, Foment del Treball i Pimec). El conseller va destacar que “l’esforç i la sensibilitat dels agents socials i econòmics per buscar solucions a aquest repte, i un exemple és el treball que s’ha fet en la Comissió d’Igualtat del Consell de Relacions Laborals en aquesta guia d’acompanyament a treballadors i empreses. Hem de continuar per aquesta via, ens hem d’ajudar entre tots a construir un mercat laboral més just a partir de la concertació social.”
ENCARA PATIM LA CRISI
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat també va reconèixer que “venim d’una crisi que encara patim en termes laborals perquè tenim un mercat laboral precaritzat que no genera les condicions perquè les persones puguin emancipar-se. Però per ser honestos cal dir també que les dones treballadores ja estaven en situació de desigualtat i discriminació abans de la crisi i amb la crisi es va aguditzar encara més la seva situació.”
La desigualtat efectiva entre homes i dones que s’evidencia en tots els àmbits de la societat actual té el seu reflex també en el món laboral (veieu requadre adjunt). Constitueix una realitat objectiva i quantificada que és més dificultós per a les dones accedir al mercat laboral, restar-hi o promocionar, que pateixen major precarietat, i és especialment punyent el fet que cobrin sistemàticament menys que els homes per feines d’igual valor: és el que anomenem bretxa o discriminació salarial. En aquesta línia, el conseller va explicar que “la bretxa salarial respon a una segregació laboral del col·lectiu majoritari de la societat: les dones. És feina de tots aconseguir un món del treball més just, que abordi les actuals discriminacions i que permeti a les persones viure dignament. Hem de demostrar també que som una comunitat que ens ajudem, diversa però que no deixa ningú enrere i que treballa per una igualtat d’oportunitats real”.
