El seu primer geoamagatall, el va trobar prop del castell de Requesens, a l’Alt Empordà. Tal va ser l’afició que ha adquirit per la geocerca en Marc Sàmper, de 22 anys i veí de Ca n’Aurell, que avui és un dels cinc revisors-voluntaris que té a Espanya l’app Geocaching, on es fa dir “samperist”.
Ha conegut molta gent arran de tenir aquest “hobby”?
Sí que se’n coneix, de gent. De fet, cada mes, jo mateix organitzo a Terrassa un GeoSopar, que és una trobada d’aficionats al geocaching. Solem ser entre 15 i 30 practicants del joc, tot i que el juliol en vam ser una cinquantena. N’han vingut de l’Alt Camp, de Girona… La majoria, però, som de Terrassa i la comarca.
El geocaching és, sobretot, un joc de jovent?
Ni de bon tros! Podríem dir que jo en soc una excepció. La majoria d’aficionats tenen 30, 40, 50 anys… Fins i tot hi ha moltíssims jubilats que en practiquen!
Quin és el lloc més sorprenent on ha donat amb un caché?
A l’estiu en vaig buscar i trobar un en una boia d’una platja de Calella. Vaig haver de nedar un bon tros… Però poden ser a qualsevol lloc. Molta gent n’oculta en llocs abandonats.
I aquest Mario Bros que té a les mans?
És un “traçable”, un objecte que està sempre en moviment i que van alliberar al Canadà fa uns cinc anys (ho va fer en Kevin Johnston; vegeu-ne el testimoni de sota). A mi, me’l va donar un geocercador a la geotrobada CITO de Sabadell. Ara l’he de dipositar en un altre caché o trobada. Té un codi que l’identifica.
Què és una geotrobada CITO?
Són trobades de geocachers, en què aprofitem per netejar un entorn natural. Diumenge en vam fer una a Castellarnau.
I com a revisor de l’app Geocaching, quina tasca duu a terme?
És una feina que faig des de l’ordinador. Es tracta, per exemple, de comprovar que hi ha una separació mínima entre cachés (fixada en 161 metres) o que aquests no inclouen publicitat.
