Pascual Vicente és el geocacher que ha amagat més tresors a Terrassa. En té 99 repartits a la ciutat, sota el “nick” de “pvspascu”. A 60 anys, aquest veí del Segle XX ja en fa cinc que practica la geocerca.
Ens recomana que busquem algun geoamagatall en concret?
A la zona de les Martines, per exemple, tinc diversos cachés ocults. En aquest cas no es tracta de trobar un únic geoamagatall, sinó que hi ha una correlació entre tots ells. En el món del geocaching, quan passa això, diem que fem cachés en sèrie. Doncs bé, fer aquesta sèrie és una forma diferent d’apropar-se a aquesta àrea de Terrassa.
Són molt elaborats els “tresors” que amaga?
Hi ha de tot. De vegades són senzills, el que en diríem cachés tradicionals, i que per entendre’ns vindrien a ser com els petits recipients on fa uns anys es guardaven els carrets de fotos. A banda, jo fabrico cachés més treballats, que són uns contenidors més grans i que en llenguatge del geocaching anomenem “bricos”. Molts cops, els “bricos” tenen “trampa”, entre cometes. Quan la gent troba aquest “brico”, per exemple (en Pasqual en mostra un, fet de fusta), ha de descobrir a més com s’obre; en aquest cas, és fent-lo girar sobre si mateix.
D’on li ve aquesta afició?
D’un dia que amb el meu cunyat vam anar a fer senderisme i vam estar cercant geoamagatalls. Ens ho vam passar bé i aleshores vaig esbrinar que a Terrassa hi havia força geocercadors.
I s’hi va enganxar…
És que el geocaching “enganxa”. A més, aquest “hobby” resulta una manera d’incentivar la pràctica del senderisme. Fins i tot hi ha qui surt cada dia a jugar-hi. I, als nens, els encanta…
