L’Anuari Econòmic Comarcal 2019, que elabora BBVA, posa en evidència la pèrdua de protagonisme del Vallès Occidental en el creixement de Catalunya. Els serveis desbanquen la indústria com a motor de progrés econòmic i en la consolidació de l’economia catalana. La indústria del Vallès Occidental es veu arrossegada per la pèrdua de pistonada d’Alemanya i ens situa en la sisena posició de les comarques que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El Vallès va créixer, juntament amb l’Alt Penedès, per sota de la mitjana catalana. Terrassa, en aquest escenari, també se’n ressent, consolidant xifres d’atur per sobre de la mitjana catalana i amb poques perspectives de millora, quan tots els analistes diuen que 2020 serà l’any de la nova gran crisi econòmica i ens agafarà molt més febles que la de 2008. Haurem de veure si aquestes xifres són conjunturals o bé es tracta dels primers avisos de la crisi que està venint i sobre la qual tothom ens està advertint.
Les conseqüències d’una mala situació econòmica sempre dibuixen una cara. Darrere de les xifres sempre hi ha persones. Diem habitualment que les administracions locals tenen poques competències que permetin canviar els signes de les seves economies, però la planificació i la capacitat d’influència en què sí que les tenen s’han de tenir en compte. Aquesta era una de les idees que compartien els programes tant de Tot per Terrassa com d’Esquerra Republicana, les dues formacions que han format govern a la ciutat després de les eleccions del passat 26 de maig. És cert que la ciutat no té capacitat per si mateixa per lluitar contra l’atur més enllà de mesures, si es vol simbòliques, però ara tenen la possibilitat de desenvolupar les idees que propugnaven en aquest sentit. La lluita serà francament complicada. Les xifres que facilita anualment Càritas situen al llindar de la pobresa molts terrassencs amb unes dades molt transversals que inclouen joves, grans i aturats de llarga durada irrecuperables per al mercat de treball.
La recuperació econòmica té un revers amarg en el qual hi ha la gent que no es va poder enganxar a un creixement que no ha estat lineal. Empreses i particulars que han sortit de la crisi amb problemes o no amb la força esperada afronten la nova crisi en pitjors condicions que la de 2008. Les conseqüències poden ser imprevisibles.
