Tenia capacitat per a comprendre que el que feia no estava bé, que era il·lícit, però li costava controlar els seus impulsos. I aquests impulsos de difícil sotmetiment eren sexuals. El fiscal estima que un jove acusat d’abusar d’un nen de 9 anys en l’àrea de Terrassa sofreix una alteració psíquica, però també recorda que era reincident. Reclama una condemna: tres anys i sis mesos de presó i l’obligació d’integrar-se en un programa d’educació sexual. I demana que no s’acosti a menys de cinc-cents metres de parcs ni col·legis durant vuit anys.
El judici està assenyalat per a avui al migdia en la secció novena de l’Audiència Provincial de Barcelona. Un tribunal d’aquest òrgan i de la mateixa secció ja va condemnar al mateix individu al novembre del 2016 com a autor d’un delicte d’abús sexual. La pena establerta va ser d’un any i nou mesos de presó, suspesa per dos anys, i a la mesura de llibertat vigilada "consistent a participar en programa d’educació sexual per temps de cinc anys".
Però el jove, ara de 25 anys, va tornar a fer-ho, segons el que explica el Ministeri Fiscal en l’escrit d’acusació d’aquest procediment, tramitat pel jutjat d’instrucció número 3 de Terrassa. Així, entre agost i octubre del 2017, el noi es va dirigir a un parc infantil i va entaular converses amb menors d’edat.
Això diu el fiscal, i afegeix que l’acusat es guanyava la confiança dels nens jugant amb ells a futbol. I un dia, almenys un dia, va fer tocaments a un dels menors. L’acusació afirma que l’acusat va tocar les natges a la víctima i que ho va fer per a satisfer els seus desitjos sexuals. Va ser detingut i va passar uns dies a la presó per aquest fet. Va estar entre barrots del 19 al 31 d’octubre d’aquell any.
Quan va sortir del centre penitenciari tenia en vigor una prohibició d’acostament al parc infantil on havia ocorregut tot, on jugava a futbol, on va grapejar presumptament a aquell petit de 9 anys.
El sospitós és culpable d’un delicte d’abús sexual a menors d’edat, tipificat en l’article 183.1 del Codi Penal, segons detalla el Ministeri Públic en un escrit en el qual considera dues circumstàncies que modifiquen la responsabilitat penal. La primera, la circumstància agreujant de reincidència. La segona, la circumstància atenuant analògica d’alteració psíquica, perquè el jove sofreix un "trastorn disruptiu de la conducta i control d’impulsos centrat en comportaments sexuals" i pateix també un trastorn mental lleu. Aquestes alteracions no anul·len la seva voluntat. Segons el fiscal, "no li priven de la capacitat per a comprendre la il·licitud dels seus actes", però sí que afectaven la seva capacitat de control.
Control mèdic
Per a l’acusació pública, s’ha d’imposar a l’encausat una pena de tres anys i sis mesos de presó i una mesura de llibertat vigilada consistent en l’obligació de seguir un programa d’educació sexual adequat a la seva alteració. I ha de sotmetre’s a un control mèdic periòdic. Se li ha de prohibir acostar-se a menys de cinc-cents metres de parcs infantils, patis d’escoles o zones lúdiques de nens durant vuit anys. També reclama el fiscal que el processat sigui inhabilitat per a exercir qualsevol professió "que comporti un contacte regular i directe amb menors d’edat per temps superior a cinc anys a la pena de presó".
Si la tesi del Ministeri Públic prospera, l’acusat serà condemnat també a pagar 500 euros al menor pel mal moral causat aquell dia en un parc. El representant del Ministeri Públic proposa que el tribunal eviti la confrontació visual entre el nen i l’acusat durant el judici, al qual estan cridats a comparèixer agents de la Policia Municipal i dels Mossos d’Esquadra.
