Aquesta setmana s’aproven els pressupostos i les ordenances de l’any 2020. L’aprovació dels comptes no tindrà aquest any l’interès ni la incertesa d’anys anteriors, quan l’equip de govern, primer liderat per Jordi Ballart i, després, per Alfredo Vega, havia de negociar amb l’oposició fins a l’últim euro de la partida més inversemblant, mirant, com deia el llavors tinent d’alcalde socialista, Amadeu Aguado, “a l’esquerra i la dreta”. La majoria absoluta farà que aquest any no ens haguem de fixar més que en els números. El marge de maniobra, tot i la majoria absoluta, és petit per als equips de govern i molt més si tenim en compte les restriccions que la normativa que va imposar el PP l’any 2012 encara és vigent, tot i que s’està negociant la seva flexibilització entre la Federación Española de Municipios i el Govern central.
De tota manera, encara que el marge de maniobra sigui reduït, els pressupostos d’aquest any disposaran de vint milions més que l’any passat. No és poca cosa. Surten, essencialment, de l’augment de l’IBI, que puja un 5 per cent lineal. És un dels elements de les ordenances municipals que poden reportar més polèmica donat que l’IBI ha estat sotmès a una pressió important durant els darrers anys i acumula augments importantíssims. De fet, l’aplicació de la revisió cadastral tindrà efectes sobre la butxaca dels terrassencs fins a dintre d’uns anys de manera rellevant. En qualsevol cas, es tracta d’una decisió política. Els pressupostos suposen l’acció de contingut essencialment polític més important de quantes iniciatives es prenen en un govern. La decisió és augmentar els ingressos. En altres ocasions es va fer un augment discriminat en relació amb les rendes més altes, les zones i les àrees industrials i en aquesta ocasió s’ha decidit que sigui lineal. Les taxes, excepte la de residus, que comentarem a part, pujaran entorn del dos per cent. Simbòlicament, la previsió de l’IPC podria ser un referent, però no ha estat així.
Respecte a la taxa de residus la ciutat ha de fer una reflexió al voltant de la nostra relació amb les escombraries que produïm. La taxa que paguem per la gestió de la brossa cobria aquest any 2019 el 70 per cent del cost del servei. El 2020, tot i l’augment del dos per cent de la recaptació per aquest concepte, es cobrirà el 68 per cent. És a dir que el pressupost ordinari de l’Ajuntament haurà d’aportar més per la gestió dels residus, tot cobrant més als ciutadans. La gestió dels residus ja és insostenible a la ciutat, però si no ens posem les piles i seleccionem a casa amb una certa cura serà del tot insuportable.
