Terrassa és una ciutat marcada en la seva història per les riuades i en la seva pell per les rieres.
Fa pocs dies al barri d’Ègara es commemorava el 57è aniversari de la tragèdia de les riuades del 62, encara molt presents a la memòria col·lectiva de la ciutat malgrat el temps transcorregut.
Terrassa també ostenta ser la ciutat catalana amb més quilòmetres de rieres en trama urbana, prop de catorze, cicatrius i barreres físiques importants que condicionen el desenvolupament urbanístic i la mobilitat, però també són un clar element natural de protecció davant els aiguats d’estiu i tardor, cada vegada més freqüents.
La canalització de les rieres, obra del 1963, ha permès a la ciutat, durant més de 50 anys, fer front a episodis de pluja de molta intensitat, preservant-la dels seus perills. El canvi climàtic, segons els experts, aguditzarà aquests fenòmens climàtics i, per tant, cal abordar l’assumpte de manera urgent i rigorosa, sobretot tenint present l’envelliment dels murs de la infraestructura i dels canvis hidrològics produïts per la transformació dels usos agraris a les capçaleres. Així ho vaig entendre en el període en què vaig ser alcalde de Terrassa, i per aquest motiu vaig convidar el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el Sr. Damià Calvet, a visitar i conèixer de primera mà la realitat de les rieres a Terrassa. Un acte en què vam estar acompanyats per representants de totes les forces polítiques llavors representades al Consistori i d’entitats ciutadanes molt implicades en la problemàtica.
Per acabar de situar-nos, cal recordar els diferents litigis existents entre l’Ajuntament i l’Associació Catalana de l’Aigua (ACA), sobre qui ha de sufragar el manteniment d’aquestes infraestructures. No entraré en la qüestió i haurem d’esperar les sentències definitives, però mentrestant crec que s’han d’abordar els criteris i prioritats que han de marcar el futur de les rieres a la nostra ciutat.
El primer pas, al meu entendre, és garantir-ne la seguretat. Ens cal el Pla Director de Manteniment redactat per l’ACA i compromès pel conseller, que radiografia l’estat actual, projecta l’òptima conservació de la infraestructura i , per exemple, evita els descalçaments de les sabates dels murs, fet que ja ha provocat esvorancs i l’enfonsament de diverses voreres a l’avinguda del Vallès, que es van haver de reparar amb urgència. Aquesta inestabilitat de la fonamentació pot, en episodis de fortes riuades, acabar esfondrant els murs i posar en perill el sistema. Aquest, doncs, és el primer pas: garantir el correcte funcionament de la canalització de la riera, vital per garantir la seguretat dels veïns i les veïnes de Terrassa.
Darrerament s’ha parlat abastament sobre el cobriment i el tractament de les dues rieres i alguns partits ja han rebaixat les seves promeses electorals. Abordar-ho implicaria realitzar una obra faraònica, amb un cost que supera de llarg la capacitat econòmica del municipi -i compto amb les possibles subvencions d’altres administracions- per això, si definitivament volem ser exactes, cal que ens plantegem cobriments parcials, quirúrgics, que aportin la permeabilitat i la cohesió entre els diferents barris de la ciutat. A determinats trams del Poble Nou, de Can Boada, la Maurina i la Cogullada, la riera és avui una barrera física i psicològica que la Terrassa del segle XXI ha de superar.
També, s’ha dissertat molt sobre com compatibilitzar la funció hidrològica de la riera de les Arenes amb un possible ús social, com per exemple un parc o una àrea de lleure i pràctica esportiva, i sovint ens emmirallem en sistemes fluvials d’altres poblacions que s’han convertit en veritables parcs urbans, com la desembocadura del Besòs, i que poc tenen a veure amb la nostra singularitat.
En el cas de Terrassa, les rieres tenen un tram molt curt (comença al Parc Audiovisual), el desnivell és molt gran i el temps d’evacuació de persones en cas d’una possible inundació és molt limitat. En aquest sentit, fa uns mesos el PSC vàrem plantejar a la Taula de Rieres la proposta d’organitzar unes jornades públiques, obertes a les entitats i a la ciutadania amb la participació dels tècnics de l’ACA i de reconeguts especialistes en àmbits com l’urbanisme, l’enginyeria fluvial, la biologia ambiental, etc. Aquestes reunions haurien de servir per assentar unes bases i criteris comuns, compartits per una majoria ciutadana i també pels tècnics experts, a partir dels quals poder consensuar amb totes les parts implicades projectes i intervencions realistes, que fessin de Terrassa una ciutat millor en el futur.
Aquest creiem que és el camí a seguir. Continuar exigint el compliment dels acords i convenis signats amb l’ACA, denunciar els retards del pla director i prioritzar la seguretat de les rieres.
Volem escoltar la ciutadania i de manera participativa dissenyar un projecte que ens il·lusioni i que compti amb el vistiplau dels tècnics experts. Cal que aparquem d’una vegada per totes les promeses electoralistes que sempre s’acaben convertint en l’encàrrec d’un reiterat estudi a realitzar en quatre anys de mandat, com ja ha declarat el 1r tinent d’alcalde del nou govern local. Parlem-ne, busquem solucions i donem a la ciutat un nou motiu d’orgull com ja vam fer amb aquell torrent que avui és el fantàstic parc de Vallparadís o amb l’antic edifici de l’Hospital del Tòrax, actualment el Parc Audiovisual, referent de la cultura a nivell europeu.
Les rieres són Terrassa, formen part del nostre ADN de ciutat i cal abordar amb responsabilitat i optimisme el seu aspecte, funcionalitat i ús.
