Anar de tapes s’ha convertit en tot un fenomen social. Trobar-se amb els amics o la família al voltant d’una taula i compartir un àpat a base d’aquestes petites racions o anar de bar en bar provant una tapa en cada establiment és quelcom força comú entre els espanyols.
Les tapes han arribat a convertir-se en una senya d’identitat del país. Atrauen l’interès tant d’autòctons com de turistes, que quan visiten Espanya busquen els millors bars i restaurants per degustar-ne les més típiques.
S’acostuma a argumentar que l’origen etimològic de la paraula “tapa” ve del costum antic de tapar les copes i gots de vi en les tavernes i fondes amb un tros de pa o amb un tall de pernil, per impedir que entressin mosques i mosquits, o que es diposités pols a l’interior. La primera aparició de l’entrada “tapa” en el seu sentit culinari en un diccionari de la Real Academia Española (RAE) va ser en l’edició del 1939 i la de 1956 l’assigna com un andalusisme. És en l’edició del diccionari de l’any 1970 on desapareix l’assignació com a andalusista i es col·loca com a apta en tot el territori espanyol.
Fixar el seu origen en la història culinària espanyola és complicat, per haver canviat el seu concepte al llarg dels diversos períodes. Segons alguns experts, la tapa, tal com s’entén avui dia, neix en l’època moderna després del període d’escassetat provocat durant la Guerra Civil espanyola, encara que cal pensar que és costum antic a Espanya alimentar-se de petites bocades amb les quals fer front a la gana.
La tapa ha anat evolucionant des d’una forma d’aperitiu més bàsic, fins a una manera particular d’entendre la gastronomia com ho és en l’actualitat. Des de les més clàssiques i senzilles fins a les més elaborades i innovadores, les tapes conjuminen el concepte de menjar amb el de socialitzar. Els bars, entesos com a llocs de reunió, són el seu espai ideal però també en trobem en una gran quantitat de restaurants.
La varietat de tapes és gran i dependrà en gran manera de la regió culinària espanyola on es trobi el comensal. No existeix un cànon que digui res sobre la seva mida, però en la majoria dels casos corresponen a unes quantes bocades. En alguns llocs se serveixen en cassoletes de terrissa. En altres, es presenten damunt d’un tros de pa, quelcom que es coneix com a “montaditos”. Al nord d’Espanya és costum oferir-les punxades amb escuradents, prenent la forma de “pintxos”. En algunes províncies, s’acostuma a servir-ne una de gratuïta amb qualsevol beguda.
Segons una enquesta realitzada per un comparador d’assegurances, els espanyols prefereixen anar de tapes enfront d’altres alternatives gastronòmiques com anar a un restaurant convencional, demanar menjar o recórrer al fast food. En concret, més de la meitat dels espanyols s’inclinen per aquesta opció, un percentatge que ascendeix fins al 70% si estan de vacances.
Una altra dada interessant que revela l’estudi és que ens agrada sortir més de tapes a la nit i durant els caps de setmana (gairebé 9 de cada 10 ho fa així) i que ens en prenem entre dos i cinc per barba.
Pernil serrà
Segons aquest informe, la tapa preferida dels espanyols és la de truita de patates. No obstant això, no és l’única cosa que ens agrada picar, sinó que també ens encanten les patates braves, el pernil serrà, les croquetes i l’ensaladilla russa (per ordre de preferència). El pop, els calamars a la romana i el formatge manxec són algunes de les altres tapes que tenen més sortida.
A la majoria, set de cada deu, els agrada acompanyar-les d’una canya de cervesa. El 26% opta per prendre-se-les amb una copa de vi, mentre que la resta tria altres begudes.
Coneixedors de l’interès que desperten i del seu poder d’atracció, gremis i restauradors fa anys que organitzen tota mena d’esdeveniments on les tapes són les protagonistes. El calendari és ple de fires, jornades, rutes i concursos gastronòmics que permeten provar tota mena de platets, descobrir diferents establiments culinaris i fins i tot altres racons de les ciutats on es desenvolupen.
A Terrassa, hi trobem, entre d’altres, la ruta de Tapa en Tapa, que enguany ha celebrat la seva desena edició, els Menús de Tapes, una iniciativa que es va posar en marxa fa dos anys, i el TerraTapes, que va néixer l’any 2017. Els dos primers estan organitzats pel Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, mentre que el tercer és una proposta impulsada per diversos restauradors de la ciutat. El concepte varia una mica entre uns i altres però tots persegueixen un objectiu comú: revitalitzar la ciutat, donar a conèixer la seva cuina i dinamitzar el sector de la restauració a través d’ofertes interessants i econòmiques.
Així doncs, si teniu ganes de passar una bona estona amb amics gaudint de la gastronomia i fer ciutat, ja ho sabeu: participeu en algun d’aquests esdeveniments. //
