En els darrers temps, l’interès per la sostenibilitat ha incrementat, i també el reconèixer que les empreses en són una peça clau. Les empreses són motors de canvi, d’innovació, i per tant, sense elles els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) no són possibles. Darrerament això s’ha fet palès en l’interès que ha generat en el món empresarial la sostenibilitat i en com s’han anat interioritzant maneres d’incorporar-la a les empreses. També s’han anat proporcionant eines de col—laboració i difusió entre el món acadèmic, social i empresarial, per tal de posar a primera plana els mateixos objectius de desenvolupament sostenible. S’ha començat per incorporar aquests objectius a les empreses, entenent que s’han de prioritzar en cada cas per decidir quins són els que ens afecten més i als quals haurem de donar resposta preferent. De fet aquells que siguin els escollits els haurem d’incorporar a la nostra estratègia empresarial, doncs no tindria sentit no vincular-los, al fi al cap, els criteris de tria dels ODS han de ser consistents amb els criteris que ens porten a escollir l’estratègia. Però, això ja és suficient per les empreses? Certament, no.
Cal anar unes quantes passes més enllà, depenent del moment en què ens trobem. Des d’introduir estratègies de sostenibilitat, ambiental, social i econòmica, fins a replantejar completament el negoci per tal que directament estigui concebut des de la sostenibilitat. Si som emprenedors i comencem des de zero, el plantejament d’un model de negoci sostenible ha de ser un requisit ja des de la mateixa concepció de la iniciativa. Ja no tenim opció d’emprendre negocis que no siguin sostenibles. Només podrem tirar endavant si responem afirmativament a, és sostenible el negoci?
I haurem de seguir, tot responent a les qüestions que afecten la nostra cadena de valor, com ara, com escollim proveïdors? Com solucionem les seves necessitats? Com ens financem? Com captem talent i el retenim? I fer-ho des de la òptica de la RSC i la sostenibilitat, demostrant que generem recursos de manera responsable. Haurem de demostrar que els impactes socials són positius, els mediambientals es troben minimitzats i generem suficients recursos econòmics. Aleshores si que el model de negoci serà sostenible des del seu plantejament. Per un emprenedor ja no s’hi val concebre el negoci de manera convencional i afegir estratègies de sostenibilitat. Un emprenedor ha de concebre la seva iniciativa en el triple eix de la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica, innovant i oferint un valor afegit diferencial que el permeti avançar a on els models tradicionals no ho estan fent. Aquesta és la seva oportunitat de néixer i existir.
I en empreses ja existents? Doncs clarament es poden començar a implementar estratègies de sostenibilitat i RSC, però hem de tenir present, que com que els emprenedors nous ja comencen amb models de negoci sostenibles, aquesta pressió acabarà afectant-nos. Arribarà el moment que desenvolupar estratègies de sostenibilitat no serà suficient. Ens caldrà provocar a les nostres empreses canvis més radicals i disruptius per a buscar noves oportunitats de negoci sostenibles. Haurem de proporcionar noves propostes de valor que tinguin en compte tots els grups d’interès. Aquell grup d’interès a qui no dirigim cap proposta acabarà anant a la nostra competència emprenedora. Si som empreses consolidades tenim més disponibilitat de recursos, que és un avantatge, però també tenim més inèrcies a seguir com fins ara. Transformar el nostre model de negoci en sostenible acabarà sent una necessitat; si no ho fem nosaltres entenent aquestes demandes dels grups d’interès, perdrem oportunitats perquè la nostra competència les atendrà. Com que els emprenedors ja comencen amb models de negoci sostenibles des de l’inici, això ens porta a una situació, on el repte és clar, ens caldrà provocar el canvi cap a la sostenibilitat.
*
natalia.cuguero@getapartner.com
