La Fundació Privada sant Galderic i l’Associació el Llibre de la Vida ens ofereixen una emotiva publicació -"Recull de records de la pagesia de Terrassa"- on es recullen vivències i testimonis de gent vinculada amb la pagesia i la vida d’un munt de masies properes a la nostra ciutat. Miquel Font, president de la fundació, ens recordava el destacat protagonisme d’una Terrassa agrària en relació amb el món industrial. Les dues entitats editores palesen una notable experiència dins el foment de la recopilació històrica i els treballs de memòria. És obligat fer recordança del faraònic/erudit treball sobre les masies de Terrassa d’Esteve Canyameres i Montse Saludes editat per la Fundació sant Galderic i l’Arxiu Tobella (2015) així com les lloables propostes/edicions de recopilació de records i memòria popular que organitza l’associació. La iniciativa de seure al voltant d’una taula i que la gent recordi i es "confessi" és quelcom molt gratificant que ajuda, sens dubte, a preservar la memòria i la història d’un temps no massa llunyà però tristament desaparegut i oblidat. Acostuma a oferir bons resultats. D’aquell món no en queda quasi bé res i la recuperació històrico-testimonial pren un sentit d’urgència. Cal fer-ne una justa pedagogia. La història de Terrassa és també la història de les seves masies i de la nombrosa gent que conreava i oferia els seus productes en la mateixa finca o en el mercat de la Rambla. El nostre passat és un món de vinyes, hortes, ramats i masovers.
La recopilació d’informacions i testimonis d’un temps llunyà esdevé del tot rellevant, àdhuc imprescindible, per dibuixar com era el panorama socioeconòmic de Terrassa i el seu entorn. Important per entendre que el tèxtil en fou, sovint, una conseqüència i que les vinculacions/transformacions amb la vida de la pagesia foren molt importants. No oblidem que són precisament les nombroses masies pertanyents a l’extens terme de Sant Pere les que ofereixen una àmplia activitat/influència i alhora un impediment perquè la vila de Terrassa es pogués expandir. En aquest sentit hi ha un abans i un després de 1904.
M’agrada llegir coses que desconeixia sobre els Bellots, de l’interessant vida de pagès a Ca n’Anglada, de la casa de l’Aiguacuit o la riquesa hortofructícola de Can Corbera, al carrer de Colom. Confesso que la bona amiga Marcel·la Macias acaba sent un pou de sorpreses car en desconeixia aquests vincles. Les recordances ajuden a establir nexes de fets que sovint dormen en el calaix de les anècdotes, la llunyania del temps i/o el desconeixement. Els meus primers mesos de vida coincidiren amb la gèlida Candelera de 1956 i a casa sempre em parlaven d’aquella adversa climatologia. Fou terrible! Visc ben a la vora d’on hi havia la masia de Ca n’Aurell i l’avi Maties va néixer i treballar en el mas de Can Sabater del Pla, on avui es troba l’aparcament del centre comercial Carrefour de les Fonts. Us convido a moure el periscopi i fer escorcoll del vostre passat familiar.
Les descobertes estan del tot garantides. La història de Terrassa continua mancada d’estudis rigorosos sobre el seu passat rural i vers les complicitats humanes i econòmiques que es derivaven de la intensa activitat agrària i ramadera. En aquest sentit continua sent un referent indispensable el treball de Pere Roca "Agricultura i creixement urbà a la zona de Terrassa, 1750-1850" (Terme, núm. 6 1991). A hores d’ara el segueixo considerant un treball extraordinari i d’obligada consulta per entendre la història rural del nostre entorn. Ben segur que el llibre que prepara Anna Fernández amb motiu del centenari del Celler Cooperatiu de Terrassa resultarà una gran i actualitzada aportació dins d’aquesta temàtica. El rigor està garantit. Tanco amb un suggeriment: ¿per què no celebrar un congrés sobre aquest capítol de la nostra història -Terrassa i comarca- dins una sana combinació entre academicisme i testimoniatge?
