La sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida) és considerada com una de les grans epidèmies dels últims anys. Tal com s’explica a la pàgina web del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, és una malaltia que destrueix el sistema immunitari, és a dir, les defenses del cos. Està produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), però tenir el VIH no és el mateix que tenir la sida. I és que hi ha persones que poden tenir el virus i estar molts anys sense tenir símptomes de la malaltia i gaudir d’un bon estat de salut. Aquestes persones són seropositives, no tenen la sida, però poden transmetre el virus a altres persones.
Un cop a l’interior de les cèl·lules, el virus pot quedar-se adormit durant llargs períodes de temps tot i que, a vegades, es multiplica i pot destruir-les. D’aquesta manera, el sistema immunitari perd la capacitat per defensar-se de les infeccions produïdes per altres gèrmens i la capacitat per destruir les cèl·lules anormals que es produeixen en el nostre organisme, cosa que facilita l’aparició de malalties que caracteritzen la sida com ara les infeccions oportunistes (que es produeixen quan el sistema immunitari es troba afectat), determinats tipus de càncers, i alteracions neurològiques (que provoquen alteracions greus de la consciència fins arribar a la demència).
En aquest sentit, si una persona sospita que, després d’una pràctica de risc, pot haver-se infectat, cal que es faci una prova de detecció del VIH.
A Espanya s’estima que existeixen 150.000 persones infectades pel VIH, de les quals el 30% ho desconeixen. Cada any es diagnostiquen a Catalunya 800 nous casos d’infecció pel VIH dels quals el 59% corresponen a homes que tenen sexe amb homes (HSH), el 15% a homes heterosexuals, el 10% a dones heterosexuals i el 7% a usuaris de drogues per via parenteral.
Més del 40% dels nous casos són diagnòstics tardans i el 28% presenten malaltia avançada, la qual cosa empitjora el pronòstic a llarg termini, amb més morbimortalitat i despesa en cures i tractaments.
Ponents
Amb l’objectiu de reflexionar sobre la situació del diagnòstic del VIH, incidint especialment en el retard diagnòstic, Actuavallès i l’agrupació Prueba de VIHDA van organitzar la setmana passada una jornada a Terrassa amb ponents i participants de tot l’estat.
L’acte es va iniciar amb ponències de professionals de l’OMS i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que van explicar els objectius internacionals per aconseguir erradicar el VIH a nivell mundial i com traslladar-los i fer-los operatius a Catalunya.
Un dels objectius que formen part de l’estratègia global per erradicar el VIH al món és el 90-90-90 de cara l’any 2020, és a dir, que l’any vinent un 90% de les persones amb VIH hagin estat diagnosticades, que un 90% de les persones diagnosticades rebin tractament mèdic adient i que un 90% de les persones en tractament aconsegueixin suprimir la càrrega viral i ser indetectables.
“Els objectius del 90-90-90 funcionen amb la idea de ‘cascada’. Es comença per una bona detecció de la infecció, que ens permet oferir tractament a les persones diagnosticades i al mateix temps ens permet controlar la infecció en una part de les persones tractades”, expliquen des d’Actuavallès.
“Que el 90% de les persones en tractament aconsegueixin suprimir la seva càrrega viral vol dir aconseguir que el 73% del total de les persones que viuen amb el VIH tinguin controlada medicament la infecció”, comenta Capitán. “Aquest control és important per a la persona afectada; els fàrmacs li permetran que el VIH no es manifesti i que tingui una qualitat i esperança de vida similar a la d’una persona sense VIH. Ara bé, aquest control també resulta molt important per erradicar el VIH, ja que s’ha demostrat científicament que una persona amb la càrrega viral indetectable no transmet el VIH a altres persones”, assegura. “Per tant, controlar i suprimir la càrrega viral de les persones que viuen amb el VIH té un benefici per a la persona afectada, però també a nivell global, tallant la cadena de transmissió del virus”, afegeix.
Paral·lelament, per controlar la càrrega viral de les persones que viuen amb el VIH, cal que les persones infectades puguin rebre tractament eficaç. “Que el 90% de les persones diagnosticades rebin tractament mèdic adient, significa poder garantir que el 81% del total de les persones que viuen amb VIH rebin tractament. I per això cal facilitar l’accés al sistema sanitari de totes les persones que ho necessiten, eliminant les barreres que puguin existir i que dificultin o limitin l’accés a tractaments eficaços i la seva adherència”, relata Capitán. “Com és obvi, no aconseguirem suprimir la càrrega viral del VIH sense oferir tractament”, insisteix el director d’Actuavallès.
En aquesta línia, “cal eliminar les barreres que existeixen per accedir a les proves de cribratge del VIH per poder detectar a les persones que viuen amb el virus i que ho desconeixen. Arribar a la denominada ‘fracció oculta’ representa tot un repte global. La manca de percepció de risc i els símptomes poc evidents del VIH comporten que moltes persones no es facin la prova i que la infecció passi desapercebuda pels professionals del sistema sanitari”, afirma.
A Catalunya estem molt a prop de complir amb els objectius 90-90-90, però el diagnòstic tardà representa una dificultat important. I és que el 43% dels nous casos d’infecció són diagnòstics tardans.
“Les dones presenten un retard diagnòstic més important que el dels homes. Les persones migrades, també. En el cas de persones procedents de l’Àfrica subsahariana aquest retard és dona en el 60% dels casos”, lamenta Capitán.
Grups poblacionals
Carmen Figueroa, metge especialitzada en prevenció del VIH i consultora de l’OMS, manifestava a la jornada que cal dissenyar estratègies de detecció diferenciades, enfocades als grups poblacionals on hi pot haver una alta prevalença, com els homes que tenen sexe amb homes, però també en aquells grups on la prevalença pot ser baixa però el retard diagnòstic és molt elevat. “Només amb estratègies de detecció diferenciades aconseguirem no deixar a ningú enrere”, opinen des d’Actuavallès.
Durant la jornada celebrada la setmana passada també es va reflexionar al voltant del paper de les ciutats en aquest àmbit. Des de l’Ajuntament de Sevilla van explicar els resultats del programa “Fast-Track”, “que compta amb un grup de treball en el qual participen diverses administracions i entitats socials que articulen una resposta unitària i coordinada a la ciutat que pot servir de model per a la implementació d’accions específiques adients a la situació concreta de cada territori”, comenta Capitán.
En aquest sentit, “Terrassa ha fet un treball molt important en repensar l’administració local i els serveis que ofereix aplicant una perspectiva interseccional. Implementar aquesta perspectiva en el camp de la prevenció del VIH i també de la detecció precoç representa un repte i una oportunitat evident per l’equip de Salut Comunitària de l’Ajuntament”, assegura el director d’Actuavallès.
“La visió interseccional en els programes de promoció de la salut ha de permetre contemplar les diverses vulnerabilitats i dificultats d’accés als serveis i poder dissenyar millors estratègies per fer arribar les proves de cribratge del VIH a aquells grups que concentren un important retard diagnòstic, com són les dones i les persones migrades”, destaca.