A dos quarts de vuit del matí va començar el grup de les associacions Niños Desaparecidos de la Riada de 1962 i de veïns d’Ègara a fer el caldo de la sopa "de la lluvia", que necessita tres hores d’elaboració, que van oferir a tots als visitants del 13è Festival de Sopes del Món. Un exemple de la il·lusió, la dedicació i les ganes de compartir comunes a tots els participants d’aquesta trobada anual que mostra la diversitat gastronòmica de Terrassa. La previsió de pluja va obligar a traslladar-la del Parc de Gernika al Casal de Torre-sana, però no li va treure ni sopes (un total de quinze) ni assistents (que s’estrenyien i anaven passant per les taules) amb ganes de tastar-les ni el caliu que registra cada edició.
"Hi ha gent que fa tretze anys que ve", explicava la presidenta de l’associació de veïns de Torre-sana, Ruth Hibernón. Les sopes les cuinen i les porten associacions de veïns, entitats i també particulars. Per cada una se’ls hi dóna quinze euros, "però tots es gasten més per fer-la. Hi ha olles més grans i més petites". Als visitants se’ls hi donava de franc un tassó i una cullera de plàstic, i tovallons, per tal que anessin passant per les parades i racions de totes les sopes que volguessin. De manera totalment gratuïta, tot i que també podien donar tres euros i rebre un bonic bol de ceràmica.
Ingredients de tota mena
Com cada any, es van poder tastar sopes de gustos i procedències molt diverses. Famissa Diakité, de l’Associació Demé, participa en el festival des del 2003, i aquesta vegada havia portat la "tika dji". Elaborada amb crema de cacahuet, pastanaga i porros, és una sopa típica de Mali, "que normalment es fa per a les dones que estan donant de mamar, perquè tinguin més llet. L’hem feta a casa, en una hora".
Les gotes de la sopa "de la lluvia", eren trossets en forma de gotetes d’una "massa tipus creps, feta amb llet de civada, farina i ou, i una mica de sal, que es filtren per un tamís. És una sopa que moltes famílies elaboraven quan feia mal temps i plovia", ens van explicar dues integrants del nombrós grup de cuineres, Montse Martínez i Asunción Guijarro. Tot i ser molt laboriosa, n’havien fet trenta litres, "perquè té molt èxit. Ja fa dos anys que la porten, i el primer es va acabar".
Rebeca Pulgarin, cuinera individual, oferia una sopa de pollastre al curry. "Un any ja la vaig fer i va agradar molt. L’he feta i l’he escalfat a casa, i després li he posat la llet de coco. M’agrada molt cuinar".
I també es podien tastar, entre d’altres, sopes de pastor (dels Diabòlics d’Ègara, que van fer una actuació de percussió a la porta del casal), de mar, "sancocho", "rosot", "Soparellada", d’all vermell, col geganta, xampinyons, esparracs, carbassó, pèsols, vegetals, pollastre amb mandonguilles. A l’una de la tarda es començaven a repartir els tasos, i a les dues a la majoria de les olles ja no quedava sopa.
