El que ens espera als catalans de les represàlies de l’Estado espanyol són les maniobres que ja han començat a portar a terme a la nostra geografia, enviant-nos 600 policies més dels que hi havia, a fer l’escorcoll a les 6 de la matinada en una llar familiar de Sabadell, rebentant una porta blindada a cops de martell (martell policial contundent), quan només haurien d’haver trucat al timbre i els hagueren obert sense cap obstacle.
El vídeo que ha corregut per les xarxes i mitjans fou gravat per la Guardia Civil sense cap mirament i és per demostrar l’eficàcia de les forces espanyoles envers el terrorisme de l’encara alerta 4, i per això a hores d’ara volen sumar-hi pròximament 600 policies més, perquè creuen que els 17.000 mossos catalans no farien bé la seva feina.
A dintre del domicili hi havia infants molt sobresaltats i plens d’espant, pel que ens podem imaginar què haurà quedat en els seus innocents cervells mentre visquin.
Ara, a més de les possibles proves que s’han d’analitzar, hi ha cinc empresonats preventius pendents a l’Audiència Nacional de declarar davant el jutge, i dos en llibertat amb càrrecs, com si fossin declaradament terroristes independentistes. A Catalunya ja tenim experiència en aquests afers propagandístics de cara a la galeria, i hem de ser conscients que ens estan tornant a provocar perquè socialment explotem i tinguin proves suficients per declarar-nos judicialment un poble violent i mereixedor del 155.
Ens costarà molt la independència total catalana, però el més assenyat és perseverar demostrant-los que nosaltres sí que som demòcrates, i que més d’hora que tard aconseguirem que hi hagi diàleg polític envers l’oferiment català d’un referèndum per a l’autodeterminació.
Nascuts a les escorrialles del franquisme; passant la nostra darrera etapa de la infantesa sentint el primer dels lemes reivindicatius de la democràcia i de la llibertat: “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”; vivint de ple la transició política i la implantació de l’ensenyament en català, en la nostra adolescència; crescuts en famílies catalanes, tradicionals, catòliques i totalment apolítiques, on els pares ens parlaven de respecte i pluralitat, on el diàleg, la comprensió i la reflexió sempre van ser eines de formació més efectives que l’autoritarisme i el càstig, on vam aprendre a compartir projectes i il·lusions, que plegats era possible aconseguir-los; formats en escoles religioses on el català i el castellà convivien, educats en els valors cristians…
Aquells qui més tard hem estat pares de fills crescuts en famílies catalanes, tradicionals, catòliques i totalment apolítiques. Ara, als nostres 50 anys, sortim al carrer clamant llibertat i justícia! Recorrem quilòmetres a peu amb les marxes per la llibertat! Ens manifestem pacíficament i ens unim, de cor, al sentiment d’un poble, d’una gent, d’un tarannà… I, a nosaltres, qui ens ha adoctrinat? Ni les escoles catalanes, ni TV3, a qui alguns responsabilitzen i titllen, amb ignorància, de “madrazas nacionalistas”, a nosaltres, a molts de nosaltres, a moltíssims de nosaltres, ens han adoctrinat i fet sortir al carrer els valors que els nostres pares ens van transmetre i ens transmeten encara: la veritat i la justícia, dient prou a la mentida i la injustícia; el diàleg, la comprensió i la reflexió, dient prou a l’autoritarisme, a l’abús, a la repressió i el càstig; el respecte i la pluralitat, dient prou a la privació de la llibertat de pensament i d’expressió, a l’empresonament d’innocents… ens ha fet sortir al carrer i ens ha tornat “indepes”, com simpàticament ens diuen els nostres fills, la defensa de la democràcia, dels drets fonamentals i de la dignitat humana.
