Opinió

178 eixos d’actuació

El govern bipartit de TxT i ERC ha presentat el seu programa. El primer que hom ha de fer quan algú treballa és reconèixer la dedicació, mirar la feina que s’ha fet amb respecte i després pensar. Així he intentat fer-ho amb el programa de mandat 2019-2023 que acaba de proporcionar l’equip de govern. Amb un volum tan gran d’iniciatives hi ha de tot. És un govern preocupat per la dimensió de les seves propostes. Ja ho va demostrar quan va anar a visitar el president Torra amb un centenar de peticions.

Sincerament, respecto la feina feta, crec que és millor tenir aquest document que no pas no tenir res, però no comparteixo aquest estil ni com a model polític ni com a model de gestió. Crec que els esforços van mal encaminats i que no donaran resultats. Si ho fan, si donen resultats, si només un deu per cent del que s’anuncia acabés sent veritat, aplaudiria i demanaria disculpes pel meu escepticisme. Deia Salvador Cardús en aquestes pàgines que és un model que vol actuar per desbordament. Ho comparteixo. Creuen que tenir 178 eixos d’actuació els fa construir un nou model de ciutat i jo més aviat penso que només els porta a construir un document. És molt propi del món llatinoamericà pensar que els plans són l’avantsala de les grans transformacions. Fem el document i pensem que la feina és mig feta. No és el cas. Confondre l’estratègia amb un catàleg no és nou, és una patologia habitual en el management públic.

Crec que fer un catàleg de receptes, moltes de les quals completament indiferenciades i que serveixen per a qualsevol ciutat, no ens porta a focalitzar i diferenciar-nos com a ciutat. Sincerament, menys, però focalitzat i real, seria més. Menys és més. En un context com el de Terrassa, fer aquesta llista d’idees tan llarga evidencia que manca una veritable idea de futur, una palanca compartida sobre la qual treballar. Només he trobat una idea que m’ha fet pensar. La idea de transformar l’espai de les rieres. És una idea interessant, tot i que encara és una idea nua. Per donar-li cos, cal saber quin és el contingut, quin és el seu valor i com es podria fer. En un context on no s’acaba la B40 des de fa dècades, és ser una mica optimista i ambiciós plantejar aquesta idea de transformació. Però no seré jo qui els critiqui l’ambició focalitzada, el que els critico és la dispersió generalitzada. La idea sobre la transformació de les rieres ja em va interessar quan la va plantejar al mandat passat Xavi Matilla, i segur que ha de ser un dels cavalls de batalla del segle XXI a la ciutat.

És una idea de la categoria que necessita la ciutat, com les que havia tingut i s’havia basat la seva transformació a finals del segle XX: soterrar la Renfe, fer Vallparadís, desplegar les àrees de millora urbana, peonalitzar el centre, impulsar el campus universitari i prolongar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Ens calen aquest tipus d’idees, però és millor no soterrar-les entre 178 eixos i múltiples actuacions que van des d’una plataforma logística al portal de Sant Roc fins a crear la unitat canina de la Policia Municipal. El document ho barreja tot, confon gestió i estratègia. Al final, devalua la política en el mar de la contingència i no crea un model de gestió pràctic. Un model de gestió és pràctic quan és mesurable, en diners i en resultats. Jo mai adoptaria una fórmula de gestió com la que proposen, crec que està demostrat que no té impacte, però ja que ho fan almenys el que hauríem d’esperar és que la vinculessin a programes d’actuació temporalitzats i sobretot al pressupost. Si no s’aterra aquest programa serà un brindis al sol més. No crec en aquesta fórmula de gestió, però si no hi posen números i terminis no només hauran fet un catàleg, hauran fet un catàleg sense preus. És flagrant que el document despatxi amb un ridícul paràgraf final el model de gestió.

La part d’economia del document és especialment discreta. És molt millorable i en canvi és molt necessària. Aquí el catàleg és ple de solucions “commodity”. Confirma aquesta idea que és un govern a qui el món de l’empresa no li és proper, ni hi creu, ni sap com posar-s’hi. Ni una sola idea singular i algunes idees que ja estan completament amortitzades i no donen més de si. És una proposta que parla d’innovació però que ho és tot menys innovadora. S’hi haurien pogut lluir més, francament. Tenen gent per fer-ho. Acumulen conceptes sense cap il·lació, com economia circular, simbiosi industrial, plataforma digital per a una venda on-line comuna. Embolica que fa fort. Toquen d’oïda i es nota molt. No ho entenc.

En qualsevol cas, ja no podrem dir que hi hagi coses que aquest govern no complirà del nou i flamant programa de govern. El punt 167.4 de revisió de les ordenances fiscals ja l’han portat a terme i ho han fet apujant eficientment els impostos enmig dels dies de major turbulència política general que viu Catalunya.

To Top